Pel que fa a l'extensió, amb les seves 39.800 hectàrees el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena serà el segon parc natural més gran de Catalunya, només per darrere del de l'Alt Pirineu. Però si el que tenim en compte és el nivell de complexitat, el futur parc natural guanya per golejada. Ja es considerava prioritari durant la Segona República, i un cop acabada la dictadura hi va haver diferents intents de convertir-lo en una realitat, però ha estat impossible. Després de moltes promeses incomplertes i de canvis de calendari constants hi ha una data que, ara sí que sí, sembla que es complirà: el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicarà aquest mes de març el projecte de creació del nou parc natural. A partir d'aquí s'obrirà un període per presentar-hi al·legacions i, segons els càlculs del Govern, es podria aprovar definitivament aquest estiu.

En qualsevol moment, un escalador, armat amb una màquina perforadora, pot clavar ancoratges a les roques de qualsevol muntanya per obrir una nova via. Si els agents rurals no ho detecten i retiren els ancoratges, els aprofitaran altres escaladors i darrere seu en vindran més. Catalunya, per la varietat de les seves roques, sembla que s'ha convertit en un lloc idíl·lic per a la pràctica d'aquest esport, i atreu professionals d'arreu del món. "És impossible saber quantes vies hi ha obertes a tot Catalunya", reconeix el vicepresident de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Joan Huertos. Aquest boom preocupa molt els conservacionistes i les autoritats perquè posa en risc la flora i la fauna del país. És possible que dalt d'aquell cim que els escaladors intenten pujar hi hagi el niu d'una au protegida i que la presència humana condemni les cries que esperen que els seus pares els portin menjar.

A les muntanyes de Prades, a la roca de les Ferradures de l'antic poble dels Cogullons (Montblanc), s'hi amagaven més de 250 gravats prehistòrics que una recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha posat al descobert. N'hi podria haver molts més i tots han perdurat, a l'aire lliure, durant milers d'anys sobre la superfície rocosa d'aquesta zona agresta. "Se sabia que hi havia gravats, perquè als anys 70 en Ramon Capdevila, aficionat a l'arqueologia, els havia fotografiat, però mai se'ls havia donat gaire importància perquè es pensava que eren creus cristianes medievals", explica Josep Maria Vergès, que amb Mireia Sales encapçala l'equip d'arqueòlegs que està fent la recerca.

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades va agafant forma. Tot i els retards injustificables (la Segona República ja el considerava prioritari), des que el govern de la Generalitat va anunciar que el tiraria endavant, el desembre del 2021, s'han anat executant tots els tràmits. L'àrea ja està pràcticament delimitada i no és fàcil, perquè ocuparà unes 36.300 hectàrees. La seva extensió és tal que dins dels seus límits hi haurà 22 municipis diferents (20 de Tarragona i dos de Lleida) i s'estendrà per cinc comarques: l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat. "És un procés administratiu que ja no té aturador", assegura convençut el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré.