Els artistes catalans que van marxar a París al tombant del segle XIX al XX estaven disposats a fer tot el que calgués per sortir-se'n. Joaquim Sunyer va passar dos anys de penúries i les pintures que feia eren petites perquè no es podia permetre teles més grosses. I l'escultor Manolo Hugué va dir que havia fet "de tot menys matar" fins que el marxant Daniel-Henry Kahnweiler el va fitxar. París era i continua sent una font d'oportunitats. Pablo Picasso hi va arribar per primera vegada el 1900 acompanyat del seu amic Carles Casagemas, perquè l'Exposició Universal del 1889, que va atraure 50 milions de persones, incloïa una obra seva, Darrers moments; i poc després de tornar-hi de manera definitiva va fer una auca protagonitzada per un artista que té un gran desig: que li truqui el marxant Paul Durand-Ruel i li doni "molt calé".

Hi ha un convidat ben especial en el nou videoclip de la cantant nord-americana Selena Gomez que es publicarà aquest divendres 23 de febrer. En un moment del videoclip de Love on, l'artista recrea la pintura Jove decadent. Després del ball (1899), de Ramon Casas (1966-1932). Gomez jau en un sofà verd i a la paret hi penja el quadre, perquè no hi hagi cap dubte sobre la inspiració de la imatge. La cançó formarà part del nou àlbum de la cantant.

Algunes de les dones que va pintar Ramon Casas (1866-1932) són de les més modernes de l'art d'aquell moment, com la conductora decidida que protagonitza L'automòbil. Es tracta d'un dels dotze plafons que Casas va fer per al Cercle del Liceu, i ara surt per primera vegada de l'estat i es podrà veure a l'exposició que obrirà dissabte a la National Gallery de Londres Després de l'impressionisme: inventant l'art modern. En el quadre s'està fent de nit, i per això la model porta els fars encesos, quatre punts de llum que semblen sortir del marc. "Aquest quadre és un manifest de modernitat", afirma MaryAnne Stevens, historiadora, conservadora i comissària de la mostra juntament amb Christopher Riopelle i Julien Domercq. Quan Stevens va veure tot el conjunt al Cercle del Liceu gràcies a la intervenció del galerista Joan Anton Maragall li va semblar "increïble".