Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica, sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines tenen a sobreviure.

“Recordeu la carta que Pere Vives us va escriure el 8 d’agost del 1939, en la qual deia «he trobat (a Saint Cyprien) un dels tres amics de Catalunya»? Aquest amic soc jo. Si la presentació serveix, afegiré que us tinc per amic d’ençà que en Pere ens llegia els vostres versos, aquells versos que tenia copiats a la llibreta menuda que duia sempre a la butxaca, l’únic dels seus tresors que no va perdre mai, fins que els alemanys el despullaren per vestir-lo novament amb l’uniforme ratllat”, escrivia l'escriptor Joaquim Amat-Piniella al poeta Agustí Bartra el 23 de desembre de 1947. És l'inici d'un intercanvi epistolari que es va allargar fins al 1972 i que aquest dimecres ha publicat la web dedicada a Joaquim Amat-Piniella de l’Associació Memòria i Història de Manresa.