Els trastorns de conducta alimentària són cada vegada més habituals en la societat actual, més encara si parlem d'esportistes d'elit. Alba Orois, jugadora de l’Unicaja, ha decidit utilitzar el seu cas personal per fer pedagogia. La catalana va detectar el problema quan estava jugant a la Universitat de Maine. “Quan vaig marxar als Estats Units era el primer cop que sortia de casa. Esportivament, les coses van anar bé, però vaig detectar que alguna cosa no acabava de funcionar. Jo trucava constantment als meus pares, a la meva família, i recordo com si fos ahir un dia en especial. Estava parlant amb la meva mare i ella em va preguntar si estava bé, perquè em veia la cara més aixafada. Quan vam penjar, vaig agafar uns pantalons i tal com me'ls vaig posar, van caure. Llavors ja vaig començar a pensar que alguna cosa no estava anant bé. Em vaig anar fixant en cosetes que feia i vaig ser més conscient que moltes no eren normals”, diu.

La meva filla està estable però no curada. Està en un moment en què la seva vida no corre perill, però el TCA –trastorn de la conducta alimentària– encara té molt força, i passa temporades en què conviure-hi se li fa complicat.

D'un dia per l'altre i sense previ avís, les pacients amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) de la Clínica Bofill de Girona han deixat de rebre ajudes econòmiques per finançar el seu tractament. En total, són divuit famílies afectades, que, des de finals del 2024, ja no ingressen cada mes la prestació que els permetia cobrir pràcticament tots els costos d'aquesta clínica privada gironina, amb servei d'hospital de dia per a casos d'anorèxia i bulímia. Es tracta de l'ajut de l'assegurança escolar, que depèn del ministeri de la Seguretat Social i empara els nois i noies de fins a 28 anys que cursen estudis obligatoris.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

–"Tenia atacs d'ansietat quan veia el menjar a taula".

La pandèmia va impactar plenament en la salut mental dels infants i adolescents i va ser un detonant de trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia nerviosa i la bulímia. Si bé les xifres han disminuït lleugerament després de l'escalada de diagnòstics causada per la covid, el nombre de persones ateses per aquesta mena de trastorns es manté encara molt per damunt de les xifres prèvies a la crisi sanitària del 2020. Alguns dels casos en infants i adolescents són d'alta complexitat que requereixen una atenció més especialitzada. Des de l'octubre passat, molts d'aquests pacients greus s'atenen a l'Hospital Sant Joan de Déu i amb una iniciativa innovadora a l'Estat: la unitat terapèutica de TCA d'alta complexitat Minerva. Aquest projecte, que té una durada de quatre mesos, no només dona servei al pacient, sinó a la família al complet. Això vol dir que la criatura o l'adolescent ingressa inicialment a l'hospital i, després, durant uns quinze dies, també ho fan els pares i germans. Ara bé, aquest ingrés familiar no es fa a l'hospital, sinó en un pis tutelat que permet intensificar el procés de recuperació de l'infant.

Bea Pászthy és pediatra i psiquiatra infantil de trastorns de la conducta alimentària (TCA) a la Universitat de Semmelweis, a Hongria. La seva especialitat és l'anorèxia nerviosa i el seu mètode terapèutic, la motivació dels pacients. Defensa que, a través de la intervenció familiar, es poden conèixer i modular els desencadenants de qualsevol conducta anòmala amb el menjar, entre els quals destaquen la falta d'autoestima o la incapacitat a l'hora de gestionar la pressió social, i incidir en els factors que la perpetuen, com els traumes o els conflictes amb els pares.

Som més microbis que humans, quantitativament parlant. Tenim trilions de microorganismes dins el cos, el 95% colonitzant els nostres budells. Bacteris, fongs i virus, però també paràsits i arqueus, formen l’anomenat microbioma intestinal, un ecosistema que funciona com un autèntic òrgan humà. La comunitat científica investiga des de fa dues dècades com tenir una determinada microbiota pot contribuir en l’aparició de malalties com el càncer, l’obesitat o les malalties inflamatòries. I, ara, investigadors danesos suggereixen que un conjunt microbià desequilibrat podria ser un factor a tenir en compte en el desenvolupament de l'anorèxia, que afecta aproximadament l'1% de la població adolescent mundial.

La demanda d'atenció de casos d'anorèxia i bulímia, agreujada pels efectes de la pandèmia i la pressió estètica de les xarxes socials, fa temps que ha desbordat els centres de salut mental, on les visites han crescut un 61% respecte al 2018. També és inassumible per a les unitats especialitzades, les anomenades UTCA, enfocades a atendre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) més extrems, que afecten especialment nenes i adolescents, i on la demanda ha crescut un 59% en cinc anys amb uns temps d'espera per accedir a una plaça d'ingrés que desesperen tant pacients com professionals.