Mig segle després del primer Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), que va imaginar com havia de ser el país un cop s'hagués deixat enrere la dictadura franquista, "tenim una societat més plural, diversa i segmentada, i trobem a faltar una àgora on trobar-nos", explica l'historiador Agustí Alcoberro. Aquesta absència, sumada a "la situació crítica que vivim –afegeix el jurista Josep Ramon Barberà– a escala planetària, però també en el nostre context més proper, en què fins i tot la llengua, el tresor més preuat que tenim, està amenaçat", han impulsat la preparació d'una nova edició del Congrés.

Una norantena de persones provinents del món acadèmic i de diversos moviments socials han participat aquest dissabte a Barcelona en una jornada per començar a marcar el camí per fer un nou Congrés de Cultura Catalana d'aquí dos anys. El primer congrés, que es va fer entre el 1975 i el 1977 per analitzar l'estat de la cultura catalana, tornarà gairebé mig segle després arran del "desencís, el sentiment de desànim i la voluntat d'avançar cap a la plena sobirania de gran part de la població". Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, ha explicat en declaracions a l'ACN que espera que el nou congrés permeti arribar a un "ampli consens de país".