En els anys que li puguin restar de vida, és ben poc probable que Ramón Tamames Gómez tingui més oportunitats d’adreçar-se –com va fer dimarts i dimecres passats– a una audiència potencial de milions de persones a través i des de la caixa de ressonància del Congrés de Diputats espanyol. Cal suposar, doncs, que el vell professor –veteraníssim catedràtic universitari, assidu articulista de premsa, tertulià radiofònic dins l’anomenat Sindicato del crimen– va preparar la que havia de ser la seva “darrera lliçó” amb la cura pròpia del cas; aquella cura amb què, quan has estat algú en la vida política i acadèmica del teu país, redactes el propi testament polític i intel·lectual, el perfil amb què voldries passar a la posteritat. Fins i tot al marge de si després penses vendre el discurs a través d’Amazon per 4,74 euros.