Acabem de deixar enrere un estiu més alarmant que mai. Potser és moment de pensar-hi una estona abans d’engegar de nou la maquinària del curs polític, mediàtic, escolar i professional. Setmana rere setmana, les notícies catastròfiques s’encadenen com si la terra i les màquines se’ns rebel·lessin. Els mitjans ens ensordeixen i les institucions ens adverteixen. Davant del soroll d’alarma incessant, què us sembla si deixem parlar les paraules?