El 2011 el públic català va descobrir el cinema de Mia Hansen-Love en la primera edició del Festival D'A, que va presentar la segona pel·lícula de la directora francesa, Le père de mes enfants. Des d'aleshores, tant el festival com la cineasta han crescut en importància i són referents essencials per a qualsevol cinèfil. Per tant, el premi D'A que en aquesta 15a edició del festival ha rebut Hansen-Love té alguna cosa de reconeixement mutu i celebració compartida. El cinema necessita directores com Mia Hansen-Love, però també necessita festivals com el D'A.

Presenciar la decadència del cos, deixar-se arrossegar per la il·lusió d’un nou amor. Entre l’eros i el tànatos, al cap i a la fi, transcorre la vida, encara que, per molt clar que ho tinguem, “de vegades viure és una mica difícil”, tal com es diu a Una bonita mañana, la nova meravella de Mia Hansen-Love. La vida és complicada per a la Sara, una jove vídua amb la captivadora i bressoniana presència de Léa Seydoux, que té cura del seu pare (Pascal Greggory), afectat d’una malaltia neurodegenerativa, i la seva filla mentre treballa com a intèrpret. En paral·lel, es retroba amb un antic amic (Melvil Poupaud) i tots dos s’enamoren, malgrat que ell està casat i també té un fill. Com enfrontar-se als canvis? Com sobreviure a la incertesa, al dolor?