El 8 de febrer del 1939 el poble de Llers (Alt Empordà) va desaparèixer del mapa. L’exèrcit republicà, amb la guerra gairebé perduda, va fer esclatar el polvorí a l’església i només en van quedar runes. Els veïns n'havien estat alertats, però no esperaven aquella destrucció. Quan van tornar, ja no van trobar casa seva, ni els llençols ni la vaixella que havien amagat. "No en va quedar res. Els veïns de Llers ho van perdre absolutament tot, ni tan sols els van quedar els records. Havien viscut tres anys de guerra i l’últim dia el seu poble va volar pels aires", explica Maria Escalas (Palma, 1969), que al llibre No va quedar res (Ara Llibres) recull com aquella pèrdua va impactar en els seus habitants.

El 8 de febrer del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, l'església de Llers, un poble a tocar de Figueres, va esclatar en mil bocins. A causa de l'explosió, 160 cases van quedar totalment derruïdes i van morir una desena de persones sepultades per la runa. La voladura, però, no va ser un atac aeri de les tropes franquistes, sinó que van ser els mateixos soldats republicans els que, en plena retirada, van fer detonar l'església. Durant la guerra, a l'interior hi guardaven prop de 200 tones d'arsenal explosiu i, amb l'arribada imminent de l'exèrcit de Franco, van decidir fer esclatar la munició abans que caigués en mans de l'enemic. Van avisar tots els veïns del poble perquè marxessin de casa, però l’ona expansiva va ser igualment devastadora.