No deixa de ser curiós veure Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) dins el Palau Moja, la seu de la direcció general del Patrimoni Cultural, on treballa des de fa uns dos anys. Es tracta d'un dels professionals que en els últims anys ha esmerçat més esforços perquè els museus representin aquells que no tenen veu, als quals se'ls va negar la història, i que ara es mou per la residència d'un aristòcrata que va tractar amb esclaus. Però Borja té previst marxar-ne aviat: acabarà al desembre la seva etapa com a assessor museístic de la Generalitat, dos mesos abans d'exhaurir el contracte, amb un informe sobre com replantejar la idea de museu que lliurarà al patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Totes les reflexions i debats d'aquest informe són fruit de la feina que Borja ha fet en els últims dos anys amb desenes d'agents culturals i col·lectius, entre els quals hi ha IDRA, Transductores i Entrar Afuera, i d'una gran exposició que va tenir la seu principal al Palau Victòria Eugènia.

Permetin-me constatar una obvietat. Un museu és una institució de caràcter acadèmic destinada a col·leccionar el millor i més significant dels camps d'estudi i investigació que expliquen el que som, com ens comportem, com ens organitzem o en què creiem, tant en el pla religiós i espiritual com en l'ideològic i polític. Ras i curt, tot el que tingui a veure amb el que ens fa humans. Un museu és, abans que res, la seva col·lecció; sense ella no hi ha museu. I aquest patrimoni es conserva, es restaura, s'estudia, es mostra i s'explica a la ciutadania, que és, en el cas d'un museu de titularitat pública (la majoria al nostre país), la propietària del patrimoni esmentat. Per tant, la seva missió és social d'entrada i és part essencial de la seva naturalesa. Un museu és una idea, un concepte com la democràcia, per posar un exemple en perill, al qual se li poden injectar diferents continguts que es poden gestionar de diferents maneres. Aquests continguts i maneres d'explicar-los canvien amb el temps, són saludablement analitzables, criticables i canviables ad infinitum, però si es qüestiona el concepte mateix que els emmarca i la seva funció primordial, sigui la democràcia o sigui el museu, adeu democràcia i adeu museu. Tampoc no és aconsellable que per confusió mental es pretengui que un dispositiu cultural, històric, narratiu i patrimonial sigui una cosa diferent d'allò per al qual va ser creat. No s'ha pretès mai que un hospital assumeixi funcions, diguem-ne, del ministeri d'Hisenda. És una qüestió de pur sentit comú i, no obstant això, ara, a Catalunya, es pretén que el museu d'art assumeixi funcions del ministeri de Justícia, del d'Igualtat Social, incloent-hi els departaments d'Urbanisme i Habitatge, mitjançant l'adopció d'un model museístic “habitable” que ningú no sap del cert què dimoni vol dir. Tot això gràcies a Manolo Borja-Villel, indiscutit gran professional de la museografia fins que es va començar a creure la seva pròpia premsa, “recuperat” per a Catalunya en el paper de tsar dels seus museus d'art (va sortir a la premsa, no m'ho invento) per reorientar-los, sense consulta prèvia amb els directors de les institucions esmentades que han guanyat els seus llocs en concurs públic amb el mèrit de les seves propostes. Era evident que aquesta idea de Jordi Martí (secretari d'estat de Cultura del govern espanyol) estava condemnada a crear problemes, com ha passat. Això també cau dins del territori del sentit comú.

El fitxatge com a assessor museístic de Manuel Borja-Villel per part de la Generalitat fa un parell d'anys va aixecar polseguera en el sector. No va poder tirar endavant la feina prevista en el projecte d'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i els responsables d'alguns museus del país, en un clima de precarietat institucional, van criticar el seu sou i, sobretot, l'acusaven que en els seus projectes hi ha més política que art. Manuel Borja-Villel havia marxat del Reina Sofia entre crítiques de la dreta i, al mateix temps, considerat com un dels directors de museu més importants del món. Va arribar a una Catalunya amb un sistema de museus petit, poc dotat, fet de capelles i capelletes. La polèmica estava servida. Després de dos anys de feina, de trobar còmplices i portes tancades, i d'unes jornades sobre museus, aquest divendres Borja-Villel presenta l'exposició fruit de la feina d'aquests anys. Curiosament, Fabular paisatges s'avança al MNAC en l'ús del pavelló Victòria Eugènia com a espai expositiu. I amb el mínim muntatge imprescindible, la mostra conviu amb alguns elements de la cavalcada de Reis municipal, entre els quals hi ha l'estel que guiava els Reis d'Orient.

El director del programa Museu Habitat, Manuel J. Borja-Villel, té les idees molt clares sobre com s'han de repensar els museus, però també admet que dur-ho a la pràctica és força complex. Durant tres dies s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès la trobada internacional Museu Habitat: Capgirar Encanteris amb l'objectiu de debatre i repensar no tan sols com han de ser els museus sinó també les estructures de poder. Els museus han anat mutant des del segle XVIII i qüestionar-los no és res nou. Ara bé, segons Borja-Villel, que va dirigir el Macba i el Museu Reina Sofia i és assessor del departament de Cultura de la Generalitat, estem en un punt d'inflexió. "Hem entrat en una època de populismes, i això vol dir emocions, fake news... I els museus tenen una centralitat, una rellevància política que abans no tenien", assegura.

La gran retrospectiva que inaugura aquest divendres el Museu Tàpies és com un viatge de retrobament amb un vell amic, tant plaent com ple de sorpreses. Per al públic que domina l'abecedari Tàpies és un festí excepcional, amb 135 peces, en què es pot gaudir d'algunes de les obres més icòniques al costat d'unes altres que mai s'havien exposat a Barcelona. El gran públic que tingui nocions més superficials d'un dels grans artistes de la segona meitat del segle XX hi trobarà una ocasió única per resseguir, comprendre i estimar el conjunt de la seva obra. No hi ha cap peça sobrera, totes són especials i espectaculars, i ocupen tota la seu del carrer Aragó.

El departament de Cultura va fitxar la tardor de l'any passat Manuel Borja-Villel, exdirector de la Fundació Antoni Tàpies, el Macba i el Museu Reina Sofia, com a assessor museístic per aprofundir en el futur dels museus i el seu paper social. I aquest dimecres Borja-Villel ha presentat les activitats que desenvoluparà conjuntament amb el seu equip des de la setmana que ve fins al 2026 a Catalunya, amb el títol genèric de Museu habitat, en el sentit de sentir els museus com a propis. "Vivim una època de crisi estructural, i sabem que en èpoques de crisi la societat mira cap al passat per entendre millor el present i veure cap a on anem", ha dit Borja-Villel. "Aquest passat representat per institucions, museus i arxius els fa llocs de batalla, d'antagonisme. En l'àmbit museístic, tots els models que teníem van arrencar al segle XVIII en la línia de la Il·lustració, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat d'uns, però no d'uns altres, perquè, per exemple la Revolució Francesa es va produir en paral·lel a la d'Haití, que no va ser possible. És important saber que aquest model no s'adequa a una època en què hi ha moltes veus silenciades contra l'estructura patriarcal, l'esclavatge i l'extractivisme que plantegen unes altres formes d'organització", ha explicat.

Després de superar una pandèmia, el 2023 ha estat un any de certa calma a les institucions culturals. El canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona sí que s'ha fet notar de seguida en un equipament tan sensible com El Born Centre de Cultura i Memòria. També hi ha hagut un nomenament sorpresa. Però, per norma general, els concursos s'han institucionalitzat com a mètode per seleccionar les direccions, i així serà també el 2024.

Després de quinze anys al capdavant del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) ha tornat a Barcelona, on es va forjar a la Fundació Antoni Tàpies i el Macba. Ho fa com a assessor museístic del departament de Cultura de la Generalitat, un càrrec que ocuparà durant els pròxims tres anys. He començat a treballar amb museus com l'Arts Santa Mònica i la Fundació Antoni Tàpies, però els fruits de la feina només els farà públics col·legiadament amb els seus directors.

Oficialment, Manuel Borja-Villel és “el nou director del programa temporal del departament de Cultura per assessorar en el camp patrimonial”. Així l'ha presentat aquest divendres la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en un acte al Palau Moja de Barcelona. També hi era Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que ha defensat “la passió i l’entusiasme” amb què el seu equip està entomant l’ampliació del museu amb el 2029 com a horitzó. “Però ja no parlem d’ampliació, sinó d’un nou museu”, ha precisat Serra sobre un projecte que anirà acompanyat del desenvolupament d’un programa públic que “transparenti tot aquest procés”. "I el Manolo [Borja-Villel] podria confegir bona part d'aquest programa públic", ha afegit.

Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957), exdirector el Museu Reina Sofia, tornarà a Catalunya al setembre com a assessor de l'ampliació del Museu Nacional d’Art (MNAC). L'objectiu del fitxatge de Borja-Villel, que és considerat el millor director de museus d'art modern i contemporani del món per la revista Artforum, és contribuir a "expandir al màxim possible l’impacte del projecte d’ampliació que prepara el museu". La trajectòria de Borja-Villel a Barcelona va començar a la Fundació Antoni Tàpies (1990-1998) i després va continuar al Macba (1998-2007). Actualment dirigeix la Biennal de Sao Paulo, i és el comissari de la gran exposició sobre Tàpies que es veurà a la tardor a Brussel·les i l’any que ve a Madrid i Barcelona.

Després d'acabar la seva etapa al capdavant del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) torna a Barcelona: com avança La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA, la Generalitat ha fitxat Borja-Villel perquè ocupi "un càrrec de nova creació" per fer d'assessor en l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i contribuir a repensar el conjunt del sistema museístic català. Consultades per l'ARA, fonts del departament de Cultura ni confirmen ni desmenteixen l'elecció de Borja-Villel, i apunten que el nom de la persona seleccionada es farà públic després de la reunió del patronat del MNAC que se celebrarà d'aquí unes dues setmanes.