Un equip internacional d’investigadors, coordinats per l’oncòleg Icrea Manel Esteller, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), ha identificat les característiques epigenètiques que comparteixen tots els càncers; és a dir, les modificacions que activen i desactiven gens sense afectar el codi, que no alteren la informació genètica en si mateixa però sí com aquesta es llegeix. Aquestes propietats permeten definir els tumors, tant els sòlids com els líquids, i expliquen per què la majoria dels càncers tenen la capacitat d’adaptar-se al microambient en què es troben per sobreviure.

L'investigador català Manel Esteller ha dimitit com a director científic de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). El centre el va apartar del càrrec el juny passat i estava avaluant la seva actuació després de cinc anys al capdavant de la direcció científica, però, segons ha pogut saber l'ARA, Esteller ha decidit posar punt final a aquesta etapa per centrar-se en la recerca. A més, l'Institut també ha comunicat que Ana Garrido, que fins ara compaginava la direcció estratègica i la gerència, deixarà aquesta segona posició (estava en funcions des del 2020) i s'obrirà un procés de selecció per substituir-la.

Fa temps que se sap com s’origina un càncer: perquè una cèl·lula es torni maligna, cal que acumuli mutacions de manera progressiva en diversos gens clau. Les mutacions fan que aquests gens es desregulin, és a dir, que fabriquin proteïnes anòmales, i llavors la cèl·lula comença a comportar-se de manera anàrquica i perillosa per a l’organisme, multiplicant-se sense parar. Aquestes mutacions són alteracions permanents en la seqüència de l’ADN que fan que canviï la informació genètica que conté. Les coses que causen càncer, per tant, són només les que poden danyar l’ADN, com per exemple la radiació ultraviolada, o substàncies químiques tòxiques com les que hi ha al tabac. Un article publicat recentment a Nature posa en dubte aquest dogma universalment acceptat i demostra, per primera vegada, que també es poden formar tumors sense necessitat de mutacions, si més no en mosques.

Que l’embaràs passa factura està clar. Durant el temps de gestació són habituals les nàusees, les lumbàlgies i el cansament, entre altres símptomes, en la majoria de les futures mares. A això s'hi afegeix l’estrès fisiològic a què se sotmet l’organisme de la dona gestant, que ha de dedicar una pila de recursos i energia a fabricar un nou nadó. Doncs bé, això, que tothom que hagi parit un fill ha viscut en primera persona, ara un equip de científics de la Universitat Yale ho ha quantificat científicament. I han vist que sí, que l’impacte que pot arribar a tenir aquest procés en l’edat biològica de la dona pot envellir-la fins a 2,5 anys. I el que és pitjor: en el cas dels embarassos múltiples l’efecte és acumulatiu per cada nadó gestat.

El genoma que heretem del pare i de la mare decideix els nostres trets físics i biològics. Des de l'alçada i el color dels ulls fins a la predisposició a patir una malaltia o a tenir més o menys resistència corrent. Però l'encarregat de llegir les instruccions i de donar les ordres perquè s'activin o es desactivin determinats gens és l'epigenoma, molt influït pels nostres hàbits de vida, com l'alimentació o l'exposició a la contaminació. Si ho comparem amb un joc de taula, el genoma serien les cartes i l'epigenoma, l'estratègia que seguim. Conèixer aquestes modificacions és clau per avançar en la medicina personalitzada, i un equip de recerca internacional, amb participació catalana, ha fet un pas de gegant. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, juntament amb la Universitat Yale i la Universitat Harvard, han publicat aquest dijous a la prestigiosa revista Cell el mapa més complet de l'epigenoma humà fet fins ara, l'EN-TEx, fet a partir de 25 teixits humans. Per primera vegada, aquest fonament de ciència bàsica es basa en la informació de les dues còpies de cada cromosoma.