Els nens afroamericans amb asma tenen sis vegades més risc de morir per complicacions de la malaltia respiratòria que els infants europeus, perquè no responen bé als tractaments amb broncodilatadors. I, en general, les persones asiàtiques i llatinoamericanes tenen el triple de probabilitats de desenvolupar lupus –una malaltia autoimmunitària– que les europees. Són dos exemples del pes cabdal que té la nostra ascendència genètica en el risc de patir una malaltia o que els fàrmacs ens siguin més o menys efectius.

La bioquímica i biòloga cel·lular Mónica Bettencourt-Dias serà la primera directora del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Bettencourt va ser nomenada dilluns pel patronat del CRG i el 2026 succeirà en el càrrec Luis Serrano, que ha estat 15 anys liderant l'institut. D'aquesta manera, Bettencourt serà la primera dona que dirigirà el centre de recerca català des que es va fundar fa 25 anys.

"Hem fet un pas molt important per entendre l'idioma de l'ADN". Amb aquesta frase l'investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) Lars Velten ha intentat dimensionar en declaracions a l'ARA fins a quin punt és important el resultat de l'estudi que el seu equip ha publicat aquest dijous a la revista Cell. El grup d'investigadors del CRG i l'EMBL-Barcelona ha aconseguit crear una eina d'intel·ligència artificial (IA) capaç de dissenyar seqüències reguladores d'ADN mai vistes a la natura. "Podem dir que hem creat uns nous interruptors [potenciadors] que fins ara no existien en el genoma d'un mamífer i que en un futur poden servir per controlar que un gen s'encengui o no en una cèl·lula concreta", explica Velten, que és l'autor principal de la investigació.

Poc podia imaginar-se Eva Maria Novoa (Barcelona, 1984) quan el seu pare la portava de joveneta a la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que ella, també, algun dia pujaria a aquell mateix escenari per recollir un d’aquests prestigiosos guardons. Ella, que des de nena s’havia promès mil cops que no es dedicaria a la ciència després d’haver mamat a casa com és d'exigent la carrera investigadora; ella, que havia vist menys del que li hauria agradat el seu pare, un químic físic dedicat en cos i ànima a la recerca.

El càncer és, segurament, el sistema darwinista més perfecte. El 1859, el naturalista britànic va proposar en la seva teoria de l'evolució que els individus més ben adaptats a un entorn específic són els que acaben sobrevivint i passant els seus gens a futures generacions. En el cas dels tumors això es compleix a la perfecció: les mutacions que apareixen a les cèl·lules competeixen entre elles i, al final, aquelles capaces de resistir els tractaments acaben desplaçant la resta i proliferant. Els fàrmacs emprats per combatre-les acaben deixant de ser efectius.

Després de tretze anys al capdavant, el biòleg Luis Serrano plegarà l'any que ve com a director del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Fundat l'any 2000 –quan Andreu Mas-Colell era conseller de Recerca i Universitats– i ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el centre s'ha especialitzat en la investigació biològica bàsica i ara compta amb una trentena de grups d'investigació i 40 milions d'euros. Des de la seva creació, el CRG ha perseguit una màxima: convertir-se en un pol d'atracció de científics d'arreu d'Europa. Una fita més que assolida, ja que se'l considera un dels instituts de recerca biomèdica de referència.

Poder detectar si una mostra biològica és cancerosa en menys de tres hores i amb un cost per sota dels 50 euros. Això és el que podrà aconseguir un nou mètode desenvolupat per un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona que permet mesurar les modificacions de les molècules d'àcid ribonucleic de transferència (ARNt). Els canvis i l'abundància d'aquestes molècules poden ser causades per diferents malalties, entre les quals hi ha el càncer. El mètode que han desenvolupat científics catalans es diu Nano-tRNAseq i la troballa ha estat publicada a la revista Nature Biotechnology.

El genoma que heretem del pare i de la mare decideix els nostres trets físics i biològics. Des de l'alçada i el color dels ulls fins a la predisposició a patir una malaltia o a tenir més o menys resistència corrent. Però l'encarregat de llegir les instruccions i de donar les ordres perquè s'activin o es desactivin determinats gens és l'epigenoma, molt influït pels nostres hàbits de vida, com l'alimentació o l'exposició a la contaminació. Si ho comparem amb un joc de taula, el genoma serien les cartes i l'epigenoma, l'estratègia que seguim. Conèixer aquestes modificacions és clau per avançar en la medicina personalitzada, i un equip de recerca internacional, amb participació catalana, ha fet un pas de gegant. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, juntament amb la Universitat Yale i la Universitat Harvard, han publicat aquest dijous a la prestigiosa revista Cell el mapa més complet de l'epigenoma humà fet fins ara, l'EN-TEx, fet a partir de 25 teixits humans. Per primera vegada, aquest fonament de ciència bàsica es basa en la informació de les dues còpies de cada cromosoma.