El premi Nobel de literatura amb què va ser distingit el 2016 reflectia una evidència: la naturalesa literària del cançoner de Robert Allen Zimmerman, Bob Dylan per a l’art. Un caràcter, a més, reforçat per una infinitat de connexions: el nom artístic manllevat del poeta Dylan Thomas; la simetria entre versos de les seves cançons i versos de poetes de la Generació Beat com Ginsberg i Ferlinghetti; l'eco de la mirada de Mark Twain i les obsessions de Herman Melville; la influència formal, temàtica o moral de la Bíblia a Highway 61 revisited, All along the watchtower, A hard rain’s a-gonna fall, Gotta serve somebody i Every grain of sand, entre moltes altres; l’alè del poeta Walt Whitman a ‘Cross the green mountain i el de T.S. Eliot i Ezra Pound a Desolation row. Òbviament, Shakespeare aquí, allà i al disc Tempest.