No ha passat ni un mes des que a la capital del Vallès Oriental es van encendre les bengales blanc-i-blaves per celebrar una gesta d'aquelles que resten a la memòria col·lectiva durant anys. El Balonmano Granollers masculí accedia als quarts de final de la European League després d'una remuntada per recordar davant l'Aarhus danès. "Nosaltres sempre sortim a totes, encara que siguem un club amb menys recursos", deia a aquest diari després de l'eliminatòria el capità de l'equip, Antonio García. Qui els hauria dit aquell dia que arribarien a la final four de la competició, després d'eliminar el Flensburg als quarts de final, portant el club a unes semifinals europees per segona vegada a la seva història. Amb tot, l'alegria no s'acabava aquí. El cap de setmana passat, el primer equip femení arribava a la final de la Copa de la Reina, una fita que no s'aconseguia en molts anys. La va perdre contra el Bera Bera basc (31-25).

Cada ciutat té una relació diferent amb l'esport. És un tret social, inherent. A Granollers, quan els més petits de la casa volen sortir a jugar, se'ls dona una pilota, però més petita que la de futbol. "Estem orgullosos del que som", diu Antonio García, capità del Club Balonmano Granollers. Amb 39 anys, és internacional absolut amb Espanya i el més veterà dels jugadors al vestidor, i ha crescut a les categories inferiors del club. "Nosaltres no tenim un equip de futbol darrere com el Barça, som només un club d'handbol, i fem amb el que tenim", explica Adrià Martínez. Amb 24 anys, porta a la base del club des dels 6, i és un dels molts projectes de jugador que han arribat al primer equip.