Felip II va morir al monestir de Sant Llorenç de l'Escorial el 13 de setembre de 1598 després d'una llarga agonia. Abans de deixar anar l'últim sospir, com la majoria dels seus contemporanis, havia detallat al testament tot el que s’havia de fer després. Entre altres coses, havia ordenat que se celebressin vint mil misses per a la seva salvació. Com més misses, menys temps al purgatori, deia l'Església.

Per Setmana Santa, els carrers de Pineda de Mar, al Maresme, s'omplen de gom a gom per seguir una de les processons que desperten més devoció i entusiasme de tot Catalunya. Passa al barri de Poblenou, apartat del nucli històric del municipi, on viuen moltes famílies de classe treballadora, que, per les festes de Pasqua, cada any surten als carrers i els balcons per seguir amb silenci, aplaudiment i emoció els passos de Crist i la Verge Maria. Organitza la processó la confraria de Poblenou, vinculada a la parròquia del barri, que enguany celebra els seus quaranta anys de vida, en un moment de màxima esplendor: lluny de decaure i perdre fidels, la confraria no para de créixer, sobretot després de la pandèmia, i suma més de 300 socis de totes les edats que es dediquen en cos i ànima als preparatius d'aquesta festivitat.

Setmana Santa és, teòricament, temps de recolliment, però no tothom ho viu així. Un regidor del PP d'Elx, José Navarro, ha dimitit com a membre de la Germandat de la Flagel·lació i Glòria d'Elx després que el diari digital El Plural publiqués que l'havien enxampat mantenint relacions sexuals en una església, concretament sota el tron del pas del Santíssim Crist de la Columna. Tot i que s'ha donat de baixa de la germandat, Navarro desmenteix el diari. "No he comès cap acte d'índole sexual a l'interior de l'església", ha assegurat en un comunicat.

La Dansa de la Mort de Verges es remunta a l'Edat Mitjana, quan aquest tipus de dansa, en el qual uns esquelets ballen al so d’un tabal, estava estès a tota l’Europa Occidental. El petit municipi de Verges té una processó que desperta molta curiositat i que s’ha convertit en una joia única de la cultura popular catalana. Un dels balladors porta una dalla que sega la vida, i un altre, una bandera amb la frase llatina Nemini parco, que significa 'No perdono a ningú’.