A uns 80 quilòmetres del canal de Panamà, enmig del Pacífic, hi sura l’illa de San José. És un indret prototípic del Carib: una extensió de selva de 44 quilòmetres quadrats, 57 platges i una calor humida i sufocant. El 1980, en una de les poques cases enclavades en aquell paratge, hi vivia aïllat un home vell. Es deia Earl Silas Tupper, era inventor i matava les hores gargotejant en petits blocs de notes totes les idees que li venien al cap. Feia ja més de vint anys que s’hi havia instal·lat. Ara bé, no era cap Robinson Crusoe: hi havia aterrat amb un feix enorme de bitllets a la cartera. S'havia venut per 170 milions d'euros l'empresa que havia fundat el 1938 i que havia fet popular el seu cognom arreu del món. Earl Silas Tupper era el pare de la carmanyola de plàstic i, sobretot, del colós empresarial Tupperware.

L'empresa Tupperware, que s'ha acabat convertint en el nom genèric per referir-se a les carmanyoles de plàstic, s'ha declarat en fallida als Estats Units. Després de 78 anys al mercat, l'exitosa marca s'ha trobat asfixiada pels deutes i les caigudes de vendes dels seus productes. Així i tot, l'empresa té la intenció de continuar operant i durà a terme un procés de licitació de 30 dies per trobar un comprador que pugui eixugar, encara que sigui parcialment, els números vermells que arrossega.

És habitual dir-ne tuppers, de les carmanyoles. Però és poc probable que l'envàs a què hom es refereix amb aquest neologisme sigui de la marca Tupperware. De fet, la producció dels recipients de plàstic de la històrica companyia, nascuda en vigílies de la Segona Guerra Mundial, podria estar a punt de desaparèixer.