Aquest setembre, al poblet de Street, al comtat de Somerset, a 220 quilòmetres a l'oest de Londres, s'obrirà el Shoemakers Museum, una manera de celebrar, glorificar i posar en context històric, econòmic, industrial i cultural una marca de sabates de la qual, amb seguretat, n'han sentit a parlar i que potser, fins i tot, n'han calçat alguna. Es tracta de Clarks, nom de nostàlgiques ressonàncies per a un gran nombre de britànics, però no només, que les identifiquen inicialment amb les primeres sabates de l'escola i després amb un tipus de calçat còmode i amb personalitat.

Enguany fa 65 anys que Dr. Martens va unir fa la tradició britànica en la fabricació de calçat amb una nova sola provinent d'Alemanya que es caracteritzava per tenir un sistema d'amortiment. La unió d'aquests dos trets va desembocar en un calçat idoni per resistir llargues jornades de treball dur: no es trencaven i eren més còmodes que les seves predecessores per als teballadors. El primer llançament amb que Dr Martens va unir durabilitat i comfort va ser la bota 1460, que ràpidament va ser adoptada pels treballadors i que, 65 anys després, forma part de la imatge de grans subcultures urbanes, que la van convertir en una icona estètica a novell global.

Per a molts, el 2023 va ser l'any del xip. Només cal que pregunteu a qualsevol que tingui accions de Nvidia, que va veure pujar el seu valor un 246%. Però també va ser l'any dels Sloane Pant. El popular pantaló a mida va ajudar a disparar les accions d'Abercrombie & Fitch, una empresa de roba de 132 anys, fins a un 274%.

Dr. Martens no toca de peus a terra. El negoci de les famoses botes no rutlla. O no tant com s'esperaven els responsables de la icònica marca anglesa en el moment que la companyia va sortir a borsa, a principis del 2021. Tres anys i escaig després, les accions han caigut del valor inicial de 3,70 lliures per cada títol a l'actual de 0,86 lliures, a finals de la setmana passada. El descens ha sigut d'un 76,88%. Però a mitjans d'abril d'aquest mateix any, el preu s'havia enfonsat al mínim històric de 0,67 lliures, un 81,99% menys en relació amb el que costava ser accionista en el moment del llançament de l'empresa al mercat.

Se n'ha anat el símbol de tota una època. La dissenyadora britànica Mary Quant, coneguda per ser la creadora de la minifaldilla, la gran deessa de l'esperit londinenc dels Swinging Sixties (els vibrants seixanta), ha mort aquest dijous a casa seva a Surrey, als afores de Londres, als 93 anys. N'ha informat la família a través d'un comunicat. Quant i els Beatles, part de la cultura de l'alliberament dels seixanta, van ajudar a travessar els límits d'una societat llavors encara reprimida i repressora, sobretot de portes enfora. Els carrers de Londres al voltant dels barris de Kensington i Chelsea es van convertir en les millors passarel·les de les seves creacions.