Com els bards celtes que recorrien les contrades cantant històries, Billy Bragg (Barking, 1957) va agafar la guitarra per fer costat als miners britànics en vaga. Era el 1984. El govern del Partit Conservador de la primera ministra Margaret Thatcher havia tirat pel dret en la política de “no hi ha alternativa” anunciant el tancament de mines de carbó. Bragg, com altres músics, va donar suport als vaguistes i les comunitats afectades pels tancaments recaptant diners per a les caixes de resistència i cantant cançons empeltades d’un sentiment de lluita sindical, com les que va incloure a l’EP Between the wars (1984).