Quaranta-cinc anys després de marxar de l’Àfrica, l’Agnès Agboton (Porto-Novo, Benín, 1960) encara té al cap una possible tornada. "Per un deute amb el pare. Ell creu que no està bé marxar per sempre", diu. En realitat, Agboton mai ha marxat del tot: ha dedicat part de la seva vida a investigar les narracions orals de la seva ètnia i llengua, la gun, i a acostar-les a casa nostra amb xerrades, trobades literàries, llibres i fins i tot a Catalunya Ràdio. Va venir de Benín a Barcelona "amb un home, un antic hippie que es va enamorar de l’Àfrica" i també d’ella. Estava embarassada, tenia 18 anys i era estudiant, filla d’un professor dedicat i estricte a qui va haver de demanar permís per casar-se. "La resposta va ser: 'Com a mínim no és francès, podeu marxar'", recorda. Aquell home era el difunt traductor Manuel Serrat Crespo, pare dels seus dos fills, i qui la va introduir en un ambient literari i artístic.