Influïda pels seus amplis estudis de l’arquitectura clàssica i medieval, així com per la seva passió per l’heràldica, l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner destaca per l’ús de l’ornamentació, sovint molt exuberant, especialment en la seva època floral, on ceràmica, vidre, ferro o fusta es converteixen en obres d’art que complementen a la perfecció l’estructura arquitectònica. Una riquesa ornamental on destaquen elements del bestiari real o fantàstic que l’arquitecte va dotar d’una simbologia concreta en cadascun dels seus projectes i que, per tant, es poden interpretar de forma diferent en funció del context. Per conèixer a fons aquesta part de la seva obra, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) ha publicat recentment el llibre El bestiari de Domènech i Montaner. Figuració i simbolisme, de Gemma Martí, un ampli i detallat estudi on s’identifiquen les representacions zoomòrfiques en l’obra de l’arquitecte i on s’hi fa una aproximació simbòlica.

Arriba la 14a edició del festival d'arquitectura 48 h Open House BCN: se celebrarà el dissabte 21 i el diumenge 22 d'octubre a Barcelona i sis ciutats més (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt i Sitges). A Barcelona es podran visitar 122 edificis, i s'han programat 195 activitats entre totes les ciutats participants i 17 itineraris. Un 40% dels edificis es podran visitar per primera vegada dins del festival. Com és habitual, la programació compta amb temàtiques com els habitatges, els recintes històrics, els espais de treball i les oficines i les vistes panoràmiques. Aquestes són 10 visites recomanades del 48 h Open House Barcelona 2023.

L’ARA se suma a l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte del Palau de la Música, amb un monogràfic de l'Ara Diumenge on responem 12 preguntes que ens permeten una immersió curiosa i divertida a la seva vida i obra. Per què recomanava enviar a dida l’Orfeó Català? Qui va destrossar la façana de la casa Lleó Morera? Qui era el «ximple» que li va amargar els darrers anys de vida? Per què va trencar l’eix de l’Eixample a l’Hospital de Sant Pau?... Ho fem sense cap afany enciclopèdic sinó com a incentiu per fer conèixer la polifacètica i fascinant personalitat d’aquest arquitecte, historiador, polític i humanista que va marcar la vida social, cultural i política de Catalunya en el tombant del segle XX, però que ha quedat amagat sota l’ombra de Gaudí o Puig i Cadafalch. Inspirats per les biografies que ha publicat aquests anys el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, el volem reivindicar com el gran heroi, discret però imprescindible, del Modernisme a Catalunya.

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) va ser un "home del seu temps, fascinat pel progrés i la modernitat", com afirma Mireia Freixa, directora del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporani de la UB, i coordinadora d'una de les publicacions més importants de l'any commemoratiu, la monografia de l'editorial Triangle Books i l'Ajuntament de Barcelona titulada Lluís Domènech i Montaner. Paradigma de l'arquitecte modernista. "La seva obra arquitectònica també va ser reflex d'aquesta realitat. Moltes coses es movien a Europa en aquell moment i Domènech, com tots els arquitectes catalans contemporanis, n'estava al corrent i en volia fer una reinterpretació en clau local", explica Freixa, que considera que la seva arquitectura està "a una distància prudent de l'Art Nouveau".

Només hi ha dos arquitectes catalans que tenen obres a la llista del Patrimoni de la Humanitat: Gaudí i Domènech i Montaner. Del primer, amb sis obres, gairebé no en queda rastre documental perquè el seu arxiu es va cremar durant la Guerra Civil, i tampoc no era home amant d'escriure i explicar el seu pensament. Del segon, amb dues obres al llistat, l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música, tenim la sort de tenir una ingent documentació que ens permet conèixer no només com era el seu procés de treball, quines obres va fer i quines li hauria agafat poder realitzar, sinó també què en pensava de l'arquitectura, de la política, del patrimoni i de la societat de la seva època. Aquest monumental fons documental es conserva, i es divulga, a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), gràcies a la donació que, els anys 2000 i el 2014, en va fer el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, comissari de l'exposició que fins al 17 de setembre mostra a Barcelona, al Centre Obert d'Arquitectura, a la seu del COAC, una àmplia selecció d'aquests fons.

El Palau de la Música Catalana, obra emblemàtica de Lluís Domènech i Montaner i Patrimoni de la Humanitat des del 1997, és avui una icona inqüestionable del patrimoni artístic i sentimental del país, i més enllà. Però no sempre ha estat així. Entre la mort del seu arquitecte, el 1923, i fins als anys 70 del segle passat, quan el Modernisme es va començar a reivindicar per figures com Oriol Bohigas, hi va haver un rebuig i un oblit sistemàtics d’aquest estil fruit de la confluència de dos factors encadenats: el Noucentisme i la dictadura franquista.

Les columnes del temple romà d’August (situades en un pati del Gòtic, al carrer paradís, 10) van ser trobades a finals del segle XIX durant la construcció del Centre Excursionista de Catalunya i avui són un dels espais del Muhba. Per a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tenien una càrrega simbòlica molt forta: les va voler presidint una gran àgora, anomenada Plaça de l’Acròpolis, que va idear al cor de Barcelona. L’objectiu d’aquesta obra de caràcter utòpic, que hauria implicat la destrucció de nombrosos edificis de diferents èpoques, era fer valer el passat romà de la ciutat. Les columnes les va comprar un oncle que se les volia emportar a Canet de Mar, i Domènech el va convèncer per tornar-les al lloc on les havien trobat durant la construcció del Cercle Excursionista de Catalunya. 

L’arquitecte Lluís Domènech Girbau (Barcelona, 1940) és el besnet de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). Per a ell, el seu besavi va ser durant anys una "ombra gloriosa, però desconeguda", recorda, coincidint amb l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte. Tot va canviar quan Domènech Girbau va anar per primera vegada amb el seu avi al Palau de la Música el 1958, coincidint amb el cinquantenari de l’edifici, per escoltar la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach: va sortir del concert colpit tant per la música com per l’edifici. Actualment, Lluís Domènech Girbau és el president de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i membre del Patronat de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, i ha publicat dos nous llibres sobre el seu avantpassat: Lluís Domènech i Montaner. Una visió des del segle XXI (Viena) i Domènech i Montaner. La vida d’un arquitecte universal (Edicions de 1984). En aquest últim, Domènech Girbau defineix el seu besavi com "un home de caràcter equilibrat, culte, pragmàtic, amb un pensament intel·lectual profund i una capacitat d’acció envejable"; també com un home "posseït per l’amor al seu país". 

Segur que molts dels lectors d’aquest article estan al cas de la celebració, aquest 2023, de l’Any del Rector de Vallfogona. Commemoració dels 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Òbviament, la seu d’aquesta celebració és Vallfogona de Riucorb. Però la població de la Conca de Barberà i de la Baixa Segarra suma un altre element per celebrar aquest 2023: el xalet Sant Jordi.