El Termcat va néixer fa 40 anys per normalitzar el català en tots els àmbits de la vida. "Durant 40 anys el català no s'havia pogut utilitzar en l'àmbit professional i educatiu, i la por que hi havia és que, un cop ja no era prohibit, la comunicació especialitzada no disposés de les paraules per fer-ho", recorda el director del Termcat, Jordi Bover. Després de la Llei de Política Lingüística, el departament de Cultura i l’IEC van impulsar el centre de terminologia de la mà de la lingüista Teresa Cabré.

Baluma, flap, floc, mànega, timoner... Totes aquestes paraules tenen en comú una cosa. És terminologia en català que es fa servir en regates com la Copa Amèrica, que va arrencar a Barcelona el passat 22 d’agost. Coincidint amb aquest esdeveniment, el TERMCAT i la Fundació Barcelona Capital Nàutica han recollit aquests conceptes de navegació a vela en un diccionari en línia i un tríptic. La iniciativa pretén apropar a la ciutadania una de les competicions esportives més antigues del món.

Hi ha qui considera que el turisme és una plaga, però encara ho són més els anglicismes en el sector turístic. Juntament amb la ciència i la tecnologia, és un dels sectors en què la globalització és més patent, i l'anglès n'és l'única llengua franca. És molt difícil fugir dels anglicismes en els tràmits i compres vinculades als viatges, però no està de més saber que tots els termes estan adaptats i catalanitzats, amb més o menys fortuna. Per exemple, overbooking ja seria hora de dir-ho en català: sobrereserva. I, en canvi, l'última moda dels càmpings de luxe, el glàmping, segur que ja el feu bé perquè s'ha adaptat de la forma més fàcil, només amb un accent català.

Per què dius background si pots dir bagatge? I per què dius retail si tota la vida ha existit el comerç minorista o al detall? És més professional qui fa un coffee break que qui fa una pausa? Els deadlines, els funnels, els insights i el networking formen part de l'argot del món dels negocis i, per la seva importància, han passat al parlar quotidià dels ciutadans. De vegades també hi ha qui fa servir insights i guidelines, però no té prou skills per dir venda (i no venta), renda (i no renta) i borsa (i no bolsa). D’altres vegades es fan servir anglicismes perquè es considera que tenen connotacions específiques, com start-up o rider.

Quan la periodista Mar Galtés va començar a escriure sobre economia, emprenedor encara era un adjectiu que es dedicava a un empresari de tota la vida que havia arriscat i havia triomfat: el fundador de KH7, de Chupa Chups o d’Europastry. I fins i tot algú que muntava un bar. A partir del 2000, amb el boom de l’economia llavors anomenada puntcom, l’emprenedor va passar a ser algú que s’embrancava en un negoci de base tecnològica com els que triomfaven a Silicon Valley. "En el moment en què es desenvolupa aquí la indústria digital i la indústria de la inversió, el vocabulari ja no es tradueix i es parla de start-ups, de venture capital i d’ebitda, quan aquí sempre s’havia parlat dels resultats d’explotació", explica l’actual directora de desenvolupament corporatiu de Tech Barcelona i autora de Barcelona Startup (Libros de Cabecera, 2020). Si l’anglès ja era la llengua dels negocis, amb el tombant de segle i l’evolució dels nous productes econòmics, l’anglicització s’ha disparat. Per al lingüista Màrius Serra, aquest emmirallament és una tendència "exagerada" i a la vegada "irreversible". "És com si hi hagués un globbish on s’ajunten els aeroports, els centres comercials i tots els mecanismes de funcionament econòmic més marcats. Tots parlen la llengua dels negocis, que és business friendly", afirma.

Les cartes dels restaurants sovint són un camp de mines per a la salut arterial i per a la correcció lingüística: que si torrijas, tocinillos, reposteria... De tant veure formes incorrectes o variables podem acabar dubtant de com es diuen les menges més elementals. A més, en els darrers anys, entre l'assortiment de cuines exòtiques que s'han obert als nostres barris i l'allau de productes que arriben amb avió, s'ha incrementat la quantitat de plats que ens podem menjar però no podem pronunciar o escriure. Sovint el diccionari normatiu no ens ajuda i els mitjans tiren per la via directa. La filòloga i terminòloga del Termcat Montserrat Serra ens ajuda a sortir de dubtes i errors amb aquestes 15 paraules.