Al Kunstfest de Weimar, fa dos anys, entre desenes d'estudiants que l'escoltaven amb devoció, o en un camerino del Liceu l'any passat, rebent aquest periodista per a una entrevista amb una postura estudiada, el director teatral Robert Wilson (1941-2025), que ha mort aquest dijous als 83 anys, imposava. Ho feia perquè és considerat com un dels grans referents teatrals de la segona meitat del segle XX, i ho accentuava amb un posat seriós. Però tot plegat canviava quan començava a parlar, fos del seu mètode de treball, de les seves obres més destacades o del fet que encara se sentia com si tingués "sis anys" cada vegada que es posava a treballar en una nova peça. Aleshores se li il·luminava la mirada i podia ser que es posés a interpretar diferents personatges per acompanyar les seves explicacions només modulant la veu.

Es pot escenificar un oratori? Responguem a aquesta pregunta amb una altra qüestió: ¿és legítim escenificar teatralment una novel·la fins i tot inacabada com Els Watson (per posar un exemple de rabiosa actualitat)? O encara més: ¿és lícit adaptar una novel·la o un text escrit per al teatre a la gran o petita pantalla? Si s’ha respost afirmativament a les dues últimes qüestions, també es pot respondre a la primera amb un sí rotund.

Robert Wilson (Waco, Texas, 1941) és un dels creadors del món del teatre i l'òpera més importants de la segona meitat del segle XX. El director d'escena nord-americà atén l'ARA al Liceu, on del 16 al 26 de març presenta un muntatge d'El Messies de Händel amb l'arranjament de Mozart.

No és teatre. No és dansa. No és música. Ho és tot. És Robert Wilson. Qui l’ha vist algun cop ja ho sap. Perquè és una personalitat escènica que s'escapa de totes les definicions. Des dels anys setanta ha col·laborat amb altres tòtems de la cultura occidental com Lou Reed, David Byrne, Lady Gaga, Heiner Müller, Allen Ginsberg, Arvo Pärt, William Burroughs o Mikhaïl Baríxnikov. Justament al Grec 2017 va presentar entre nosaltres i amb Baríxnikov Letter to a man, una mirada sobre els diaris del mític ballarí Vàtslav Nijinski i dos anys més tard ens deixaria bocabadats dirigint Isabelle Huppert a la vida de la reina d’Escòcia (Mary said what she said). "Huppert, excelsa marioneta per a Bob Wilson", vaig titular aleshores la crítica de l'ARA. I si ho diem és perquè la seva nova visita ens acosta una mirada sobre Ubú rei, d’Alfred Jarry, rememorant els titelles que Joan Miró va pintar per a l’espectacle Mori el Merma, de la companyia La Claca de Joan Baixas i Teresa Calafell estrenat a Palma de Mallorca i al Gran Teatre del Liceu el 1978.

Nou òperes escenificades, cinc òperes en versió concert, quatre ballets, dotze concerts/recitals, una gala lírica i homenatges a Victòria dels Àngels i Alicia de Larrocha configuren la temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu. Entre els noms propis, cantants com Jonas Kaufmann i Lise Davidsen, directors d'escena com Robert Wilson i Elkhanah Pulitzer i directors d'orquestra com Gustavo Dudamel i Simon Rattle. Aquesta vegada el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, aixopluga la programació sota el lema "Esquerdes irreversibles", un concepte que el fotògraf Joan Fontcuberta ha desenvolupat en la imatge del llibre de la temporada. Fontcuberta, a més a més, s'estrenarà com a director escènic amb una proposta a propòsit de Winterreise, el cicle de lied de Schubert.