A les cinc del matí, el sol ja banya l’autocaravana on dormen la Sílvia, el Javi i l’Astrid. Davant seu, boscos nebulosos i plantacions de cafè d’El Salvador s’espolsen la nit i l’Astrid, de set anys, ja ha obert els ulls. Sap que avui visitarà un volcà. Es lleva sola —com fa gairebé cada dia des que va començar una vida itinerant— i, sense pressa, es vesteix, es fa el llit, es renta la cara. Busca els prismàtics, prepara l’ampolla d’aigua, ajusta les cintes de la motxilla. Després, surt a comprovar si l’altra família amb qui enfilaran el camí ja és a punt. 

Una plaga de cobres amenaça una regió de l'Índia colonial, i el seu governador canta eureka: oferirà diners per cada serp capturada. La intenció era bona; el resultat, nefast. Els seus habitants van dedicar-se a criar serps per matar-les i passar a cobrar. Des d'aleshores, s'utilitza el concepte efecte cobra, encunyat per l'economista alemany Horst Siebert, per referir-se a decisions que produeixen resultats contraris als previstos.