Ella, Lillian Ross, va ser durant més de mig segle una de les periodistes més prolífiques i icòniques de la revista New Yorker, autora de diverses peces que han passat a la història del periodisme modern, per exemple un perfil que el 1950 va escriure sobre un pletòric però ja un punt caricaturesc Ernest Hemingway. Ell, William Shawn, va ser no només el director-editor durant més de quaranta anys de la New Yorker sinó que va ser l’home que va convertir el mític setmanari en la capçalera més prestigiosa del món, i tot gràcies a una mescla perfectament audaç, rigorosa i equilibrada de periodisme extens i en profunditat, de literatura, d’humor i de cura meticulosa per tots els detalls de la tasca periodística, des de la comprovació de dades i fets fins a la pulcritud, la força i la gràcia dels textos. Tot i que ell era casat i tenia fills i mai no va negligir la família, Shawn i Ross es van enamorar i, durant quatre dècades, van compartir la vida, sense mai amagar-se de ningú, ni tan sols de l’esposa i els fills d’ell. Aquí, però no del tot són les memòries que Ross va escriure sobre aquella història d’amor singular i memorable.

"Totes les persones tenim dret a la nostra llengua en el nostre país. És una qüestió de dignitat humana. I tots tenim dret a la seguretat lingüística; és a dir, a viure en la nostra llengua. Si això no passa, estem davant de situacions de dominació cultural i lingüística, i per tant també personal", afirma Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), professora de dret constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics.

Amb Random Family, publicada originàriament l’any 2003, la periodista Adrian Nicole LeBlanc (1963) es va proposar resseguir de prop i reconstruir amb el màxim detall les vides conflictives, tràgiques, sovint miserables però sempre humaníssimes, d’un nombrós grup de porto-riquenys del barri novaiorquès del Bronx durant la darrera dècada i escaig del segle XX.

A vegades, les històries reals poden arribar a ser més increïbles que les de ficció. Aquest tòpic es compleix durant la lectura d'Almenys ho vas intentar (Saldonar, 2023; traducció d'Octavi Gil Pujol), una hàbil i llaminera barreja de memòries i investigació escrita per Akash Kapur (Nagpur, 1974). Hi explica la fundació d'una comunitat utòpica internacional al sud de l'Índia a finals dels 60, l'idealisme i espiritualitat exacerbada d'alguns dels seus membres, els enfrontaments interns, la mort d'una parella que hi vivia i els reptes del present. El mateix Kapur, antropòleg, assagista i professor universitari, hi viu des del 2004 amb la seva dona, Auralice, i els dos fills.