Junts va viure el 28 de maig una nit electoral eufòrica, que semblava haver fet oblidar la del 14-F, quan havien quedat superats per ERC i el PSC –a només un diputat– i havien perdut la presidència de la Generalitat. A l'Hotel Catalonia Ramblas de Barcelona, quarter general de la nit electoral, només hi va haver lloc per les celebracions: a Barcelona, Xavier Trias es va imposar a Jaume Collboni i Ada Colau, i a Catalunya es van situar com a segona força, fent el sorpasso a Esquerra. Ara bé, aquella exultació s'ha esfumat tres setmanes després: malgrat que el partit va aguantar bé als comicis –només va perdre 6.000 vots en comparació als 300.000 d'ERC i als 40.000 de la CUP–, després dels pactes postelectorals no ha assolit el poder institucional que esperava. Aquesta gestió ha generat malestar al territori i a les diverses sensibilitats de la formació, tot i que es va manifestar de manera mínima en el consell nacional que Junts va celebrar just després de les eleccions municipals. A continuació repassem les ferides que el 28-M deixa a l'organització.

Que al PP Vox li pesa com una llosa no és cap secret. El partit malda per superar la política de blocs que s'ha dibuixat en els últims anys a l'Estat i poder tornar a optar a governs en solitari. Els populars han començat a traçar una estratègia per intentar desempallegar-se tant com puguin de l'ombra de l'extrema dreta –amb qui ja governen a Castella i Lleó– en els pactes postelectorals a les eleccions municipals i autonòmiques. La nit del 28-M bona part del mapa territorial es va tenyir de color blau, però només a Madrid i la Rioja la victòria va ser de majoria absoluta. A la resta de comunitats el PP necessitava pactes amb l'extrema dreta per governar. Ara bé, conscients de com els penalitza qualsevol pacte amb els de Santiago Abascal, els populars han optat per buscar una altra via, la dels partits regionalistes. L'exemple és a Cantàbria i les Canàries, on els populars podran governar sense demanar els vots de Vox ni fer entrar aquest partit al govern. "Hem desmuntat que sense Vox no hi ha PP", celebren des de la cúpula estatal.

“Pero que el siglo XX es un despliegue

Hem reunit quatre joves d'entre 14 i 15 anys, que estudien 3r d'ESO a l'Institut Miquel Tarradell del barri del Raval, a Barcelona, per parlar de política coincidint amb les eleccions municipals que se celebren diumenge. Els interessa la política? Quins polítics coneixen? Se senten interpel·lats? Què els agradaria canviar de la seva ciutat?

Els nens i adolescents, el 20% de la població a Catalunya, no poden votar a les eleccions, però reben en primera persona l'impacte de les legislacions i són dels col·lectius més vulnerables davant de les situacions de pobresa, violència o explotació. És per això que Unicef Catalunya ha llançat la campanya Mou Fitxa, un recordatori als candidats (i als votants) perquè situïn els infants com a prioritat en aquestes eleccions. Els comicis municipals del maig, apunta la campanya, són una bona oportunitat perquè els ajuntaments són les administracions més pròximes a la comunitat i les que s'encarreguen, entre d'altres, de defensar els espais de convivència per als més petits.

Alguns candidats a les eleccions municipals d'aquest 28-M tindran poca feina durant la campanya, i la nit electoral la passaran amb absoluta tranquil·litat. Es tracta dels 120 caps de llista que no tindran rival a les urnes perquè només s'ha presentat la seva candidatura a les eleccions. Tenen l'alcaldia assegurada per endavant i, per tant, la seva serà una cursa amb poca emoció.