Després de setmanes d'antipromoció, sense entrevistes ni tràilers ni projeccions de premsa, l'estrena aquest divendres de Torrente presidente ha esquinçat de cop el vel de secretisme que envoltava la sisena entrega de la saga creada per Santiago Segura. Les noves aventures del caspós pseudopolicia abracen definitivament la paròdia de l'actualitat política que ja s'insinuava en les al·lusions al Procés de Torrente: Operación Eurovegas (2014), però aquesta vegada amb la ultradreta espanyolista com a principal objectiu. Segura converteix el seu personatge en candidat inesperat del partit en ascens Nox, versió fictícia de Vox que aprofita la retòrica ofensiva i incorrecta de Torrente per créixer a les enquestes.

L’estrena de Guardianes de la Galaxia el 2014 no només va aportar a l’univers cinematogràfic Marvel una dimensió espacial que ampliava el marc de les històries amb nous escenaris i races alienígenes sinó, sobretot, una lleugeresa pop i un sentit de la comicitat que no feia més que potenciar l’ADN de la mateixa Marvel. Els Guardians, de fet, no eren ben bé superherois sinó una colla de fugitius arreplegats, lladres i assassins redimits com a herois quasi per salvar el coll. I sí, tenien els seus petits traumes (un pare genocida, una abducció alienígena als 8 anys, una família assassinada... La vida és dura, a la Marvel!), però servits amb tants acudits i hits musicals dels 70 i 80 que el drama quedava sempre en segon pla.