Els Amics de les Arts han triat la Casa Batlló per atendre la premsa. "És un patrimoni català, però costa veure-hi gent catalana. A vegades ens costa valorar el nostre patrimoni", diu Ferran Piqué, un dels tres components del grup juntament amb Dani Alegret i Joan Enric Barceló. La trobada és a propòsit de 20 anys d'Amics (Pistatxo Records, 2025), un disc en què remenen el cançoner propi amb una vintena de col·laboracions amb bandes i artistes tan diversos com Tomeu Penya, The Tyets, Lluís Gavaldà, Judit Neddermann i Roger Mas. La celebració inclou també quatre concerts especials: el 25 de juny al Poble Espanyol de Barcelona (entrades exhaurides), el 30 d'agost a Sueca, el 19 de setembre al Trui Teatre de Palma i el 10 d'octubre a la Sala Prat del Roure d'Escaldes Engordany (Andorra).

Festa grossa de la música catalana a l’Auditori Girona, aquest dijous 6 de març, en la 27a edició dels Premis Enderrock, que, com cada any, han premiat el més destacat de la indústria musical del país. Oques Grasses, amb quatre guardons, Figa Flawas, amb tres, i Mushkaa, amb dos, han estat els grans guanyadors de la nit, en una gala presentada per Alba Riera i Andreu Juanola que ha reunit professionals del sector, autoritats, influencers i periodistes.

"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

La cançó La Marina sta morena dels Figa Flawas té més d'onze milions de reproduccions a Spotify. El grup Oques Grasses va ser capaç d'omplir el Palau Sant Jordi i aquest estiu ha sigut cap de cartell de festivals com el Cruïlla. Amb aquests arguments, és fàcil preveure que Figa Flawas i Oques Grasses protagonitzaran un dels concerts més multitudinaris de la Mercè: serà el divendres 20 de setembre a la platja del Bogatell, a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm. I de franc, com tots els concerts de la festa major d'estiu de Barcelona.

“Estem en un dels moments més esplendorosos de la història”, “Veure com està la indústria ara mateix a Catalunya és molt divertit”, “Hi ha molt, amb molta qualitat i amb molts seguidors”. Són tres afirmacions que es fan al Sense ficció d’aquest dimarts sobre la producció musical en català que és tendència. La joia dels protagonistes és inaudita en un país on més aviat es recorre al lament i la resignació a l’hora de descriure els diferents àmbits de la indústria cultural. Aquesta alegria que es respira a La banda del pati confirma el fenomen i la necessitat d’explorar-lo.

Figa Flawas van guanyar el concurs Sona9 del 2022... i quatre mesos després rebentaven audiències amb la bachata Mussegu, que ja suma més de cinc milions de reproduccions a Spotify. Però Xavier Cartanyà i Pep Velasco, tots dos nascuts a Valls (el 1997 i el 1998, respectivament), no són flor d'un dia. Ara publiquen el disc La calçotada (Halley Records, 2024), vint cançons que són el reflex de la versatlitat d'una de les propostes més interessants de la música urbana catalana. De la bachata al hip-hop, del reggaeton a la salsa i la rumba, i amb una política de samples que inclou fragments de Raimon i Lluís Llach.

La tendència, com diria un tertulià, arribava per quedar-se. Els nous artistes sorgits de les diferents evolucions de les músiques urbanes estaven demanant pas. The Tyets i 31 Fam ja han actuat aquest any al Canet Rock, i hi tornaran el 6 de juliol del 2024 formant part d'un cartell que també inclou Julieta, Figa Flawas i Ginestà. És a dir, es consolida el relleu generacional i estilístic a l'escenari, amb el domini incontestable del pop més ballable, el trap i el reggaeton, que arraconen l'hegemonia anterior, la de les músiques festives associades al so mestís i la del pop que representaven bandes com Els Amics de les Arts i Manel. El temps va fent feina.

La cançó Jenifer va ser la carta de presentació dels Catarres, i des del 2011 i durant molt de temps va ser el tema més popular. Ells mateixos la van arribar a avorrir, i fins i tot en van fer una versió en clau de reggaeton, seguint el que havien fet els Manel amb Al mar. Ara reblen el clau i actualitzen Jenifer en una nova versió amb els Figa Flawas, portant la història d'amor cap al territori de les músiques urbanes.

Un so nou per esmicolar l'anterior. En totes les revolucions de la música popular, han estat els joves els que han agafat les regnes de la situació i han forçat que hi hagués canvis. L'equació és simple: de cop i volta coincideixen en l'espai-temps tot un seguit d'artistes talentosos que emergeixen a partir d'un públic que els reclama i que desplacen el que hi havia abans. Recordant el lema de la Tamla Motown, la discogràfica soul que durant els anys 60 es reclamava com la portadora del so de l'Amèrica jove, hi ha tot de noms que han pres la paraula després d'anys de cert immobilisme musical al circuit mainstream del nostre país. Aquesta irrupció s'ha anat coent a poc a poc i ha esclatat sobretot l'últim any, quan tot de grups nous, amb nois i noies nascuts a partir de l'any 1997, han començat a ocupar espais que fins ara eren reservats a bandes d'altres gèneres i generacions. Una xarxa de projectes que han fet el clic i han canviat l'ecosistema musical nacional, començant un procés que tindrà un dels seus punts àlgids aquest estiu, quan seran els amos dels escenaris. El relleu és aquí i la nova fornada ha arribat per quedar-se.

The Tyets van fer ballar una sardana al públic del Camp Nou el dia de Sant Jordi i divendres passat 400 nens i nenes van ballar la versió per a cobla de Coti x coti, una cançó que porta dies i dies en el top 5 de temes més virals de Spotify a Espanya. Són tres dades que demostren que aquest duo de Mataró ha arribat a una nova dimensió de públic fent música urbana en català.