“Com has dormit?” Pot ser que responguis aquesta pregunta amb el càlcul de les hores que has dormit o explicant amb quina freqüència t'has despertat al llarg de la nit. Però hi ha un tercer element del son, sovint descuidat, que cal tenir en compte, diuen els experts. Es tracta de la constància en el teu horari de son.

Arribes al vespre a casa cansada, de fer doble jornada laboral si tens fills, i et promets que tenint en compte el que t'ha costat llevar-te al matí –com cada dia, de fet– avui aniràs a dormir aviat. Però, una nit més, quan tot s'atura i els nens, per fi, dormen, no ho aconsegueixes: aquell llibre que estàs llegint, aquella sèrie que t'ha enganxat, aprofitar per revisar les xarxes socials i interactuar amb la gent que seguim i ens segueix, tenir temps per conversar amb la parella després de sopar, preparar l'endemà... I tornes a ficar-te tard al llit. I l'endemà, a la feina, a l'escola o a l'institut, et tornes a recordar que has d'avançar l'hora d'anar a dormir perquè el cansament acumulat et comença a afectar. Us sona aquesta situació? Us hi reconeixeu? La procrastinació del son –revenge bedtime procrastination, que és com l'han batejat en anglès– és una situació que, poc o molt, grans i petits, tots hem viscut.

Al principi de la seva relació, abans de casar-se, Anne Kelsh treballava des de casa i gaudia de fer-li el sopar a la seva parella. Ell li va dir que li agradaria sopar quan arribés a casa a les sis de la tarda. Era una mica massa d’hora per a ella, però estava disposada a ajustar-s’hi. Fins que es va adonar que “quan ell deia sis de la tarda volia dir les sis en punt”. Per a Kelsh, el temps s’assembla més a un suggeriment. “En un espectacle, el teló s’obre a les vuit, i has de ser-hi abans de les vuit –diu–. Però el sopar… és el sopar. I és un sopar a casa nostra. Jo no entenia aquest punt de rigidesa”.

Si penseu en el que compràveu fa deu anys i el que compreu avui, és molt probable que hi hagi hagut canvis substancials. D'una banda, els gustos canvien, les prioritats també i, esclar, sou deu anys més grans. Per tenir dades fiables sobre els canvis que hi ha hagut en el consum d'aliments, l'empresa Kantar, especialistes en mesurar-ho tot (i més coneguts per informar-nos del share que han tingut els programes de televisió), han analitzat el que compren 12.000 llars espanyoles durant 10 anys. Aquestes dades van ser exposades per Joan Riera, responsable d'alimentació de Kantar, a l'escenari Dreams, organitzat per la Fundació Alicia al congrés gastronòmic Madrid Fusión, i ens permeten treure'n algunes conclusions.

Parar la taula, vestir-se, fer-se el llit, posar els plats al rentaplats, preparar-se la motxilla de l'escola, quedar-se sol a casa, ordenar l'habitació, tenir el lavabo net, passejar el gos o anar a l'escola sense la companyia dels pares són algunes de les moltes responsabilitats que de mica en mica han d'anar assumint els infants. Però el gran dubte és quan han de començar a assumir-les i per quin ordre. "Dependrà de les capacitats de cada criatura i del seu moment evolutiu, però en general van molt més avançades del que ens pensem els adults i hi ha hàbits que poden assumir des de ben petits, com portar els bolquers a les escombraries o parar la taula", explica Roger Ballescà, coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.