Pillion és la paraula anglesa que designa el passatger del darrere en una moto, el que en diríem el paquet. Per metonímia, en l’argot de les subcultures motards gais, es refereix també a la figura passiva en les relacions basades en la dominació-submissió. Perquè aquest és el context en què es mou aquesta comèdia romàntica inesperada sobre un jove convencional, en Colin, que s’enamora del líder d’una colla de motoristes, en Ray. El primer llargmetratge de Harry Lighton es basa en la novel·la Box hill d’Adam Mars-Jones, per capgirar unes quantes expectatives.

Si ara mateix obríssim Google i poséssim Sade, sortirien moltes més referències de la cantant i compositora nigeriana Sade Adu que no pas del filòsof i escriptor francès Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814). Sade segurament hauria combatut Google, perquè arremetia contra tot aquell que volia controlar què mirem o què sentim. "Amb totes les coses que estan passant, hauria de ser un referent, però preferim no parlar-ne perquè és massa conflictiu. El seu pensament ens porta a pensaments extrems inassumibles", assegura Jordi Costa, cap del departament d'exposicions del CCCB. L'obra de Sade es pot llegir com una invitació a la llibertat escrita per un home que es va passar la meitat de la vida adulta a la presó. Va escriure contra l'autoritat i l'abús de poder, l'Església, el poder polític, la família... Però va anar molt més enllà: planteja el costat fosc de la llibertat, què passa quan tan sols importa el desig individual. Aquesta dicotomia és la que planteja l'exposició Sade. La llibertat o el mal, que es pot veure al CCCB fins al 15 d'octubre. Moltes de les obres que s'exposen provenen de la Col·lecció Mony Vibescu.