Durant la llevantada de fa quinze dies que va colpejar amb força Catalunya, la plana empordanesa va quedar absolutament inundada. Sobretot tot el tram del Baix Ter, a banda i banda de les lleres, abans de la desembocadura, amb cultius negats, carreteres tallades i les platges plenes de sediments. Fins i tot es va trencar la rescolosa d'Ullà, un mur de contenció del segle XVII, amb danys estructurals des del temporal Gloria del 2020, que desviava l'aigua del riu per recs i rieres dels conreus dels voltants. Dues setmanes després, encara són visibles els desperfectes: queden camps coberts de bassals, camins rurals fets malbé, les rieres continuen baixant amb ganes i la Gola del Ter és plena de troncs i deixalles. Reparar-ho costarà milers d'euros als ajuntaments i als pagesos de la zona, que ja han demanat ajuda a la Generalitat.

48 hores després de la llevantada que ha assolat amb força les comarques gironines, amb una víctima mortal a Palau-Sator i un tràgic accident ferroviari a Gelida, comencen les tasques de neteja, reconstrucció i balanç dels desperfectes. A tot el litoral de la Costa Brava, les platges han quedat plenes de sorra i troncs, mentre que, a tota la plana empordanesa del Baix Ter, molts camps de pomeres, blat de moro o arròs continuen negats d’aigua pel desbordament del riu, encara amb alguna carretera secundària tallada.

De les divuit unitats d'explotació del mapa de la sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), només en queden tres en estat de normalitat, sense cap restricció vigent per escassedat d'aigua. Aquestes són la regió de Banyoles, que, gràcies al recurs del seu estany, es manté al marge dels criteris del domini de la Generalitat; també tres petites taques verdes als afores de Valls (Alt Camp) amb un aqüífer propi; i, finalment, tota l'extensió del Baix Ter, que segueix el riu des de la sortida de Girona fins a la desembocadura a la falda del Castell de Montgrí. Aquesta és la unitat hídrica més gran de Catalunya exempta de mesures restrictives i comprèn 31 municipis des del nord de les Gavarres fins més amunt de l'Escala, amb la Bisbal d'Empordà com a població més important.