Els suïcidis i les autolesions continuen sent un greu problema de salut pública a Catalunya. De mitjana, hi ha gairebé dos casos i més d'11 intents cada dia. La taxa de mortalitat per suïcidi per cada 100.000 habitants va baixar un 2% l'any passat, però en total es van notificar 626 defuncions, segons dades provisionals publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. Es tracta d'una dada superior a les registrades abans de la pandèmia. Malgrat els esforços de la conselleria de Salut, que ara lidera Olga Pané, per reduir la incidència de les conductes suïcides, el departament encara és lluny dels seus objectius: rebaixar en més d'un 15% la taxa de temptatives i morts per suïcidi per al 2030.

Hi ha una generació de joves a la qual hem abandonat. No sé exactament si s’anomenen Z o centennials, però els conec. Són molt joves i nascuts a partir de meitat de la dècada dels dos mil. Eren encara canalla quan els vam posar un telèfon a la mà, tan bon punt van fer els 12 anys. Amb ells vam improvisar fórmules pedagògiques i els vam retallar l'horari lectiu, sota un bombardeig de tiktoks, reggaeton, pornografia i tota la merda del món. És dur admetre-ho, però els seus pares i mares hem fallat. No els hem sabut protegir. Quan els seus instituts requerien més inversió, professionals qualificats i talent, vam decidir anar a centres concertats. És a dir, privats.

Lola Álvarez Romano porta mitja vida tractant nens i adolescents amb depressió, atacs d'ansietat, que s'autolesionen, que arrosseguen traumes pel mal divorci dels seus pares, amb tendències suïcides... Però també té clar que tot i que són episodis durs, amb una bona feina se superen. Llicenciada en pedagogia per la UB, acaba de publicar el seu segon llibre, ¿Qué me he perdido? (Editorial Planeta). El seu propòsit? "Donar eines als pares que els ajudin a comprendre el comportament dels seus fills adolescents i a intervenir de manera eficaç quan creguin que alguna cosa no va bé".

Les autolesions són les lesions que algú es fa a si mateix intencionadament. L’entorn –família, amics i mestres–, pot identificar les autolesions quan veuen talls, rascades o qualsevol lesió superficial injustificada a la pell. També si duen embenats sense motiu aparent, roba inadequada –màniga llarga en espais on fa calor–, o no volen dur banyador ni mostrar el cos. Haurien de saltar les alarmes si porten objectes lesius –cúters o Gilletes– sense cap motiu justificat, i s’haurien de lligar caps si a més d’algun d’aquests fets, consulten webs o hashtags d’autolesions o han fet comentaris o dibuixos relacionats amb les autolesions.

Els riscos per a la salut en l'adolescència han experimentat un gran canvi. Fa tres dècades, les principals amenaces per a la salut dels adolescents eren el consum d'alcohol en excés, la conducció sota els efectes de l'alcohol, els embarassos no desitjats, el tabaquisme i les drogues il·legals. Avui són l'ansietat, la depressió, el suïcidi, les autolesions i altres trastorns mentals greus.