La meitat dels mestres d'educació infantil de l'estat espanyol no llegeixen llibres als seus alumnes de manera freqüent. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe TALIS Starting Strong de l'OCDE, que analitza la situació de les escoles a l'educació infantil. Aquest any, i per primera vegada, Espanya hi ha participat.

En temps tan audiovisuals i tan estressats, llegir s’ha convertit en un acte singular i quasi revolucionari. A contracorrent. El temps de llegir és un temps preciós, que demana voluntat i determinació. "Tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?", em diu la gent. Jo els responc: "No tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?"

"Necessitem que el currículum digui al mestre com detectar si un alumne tindrà problemes per llegir". Aquesta advertència del director d'escola Francesc Martín que podria semblar evident és un dels principals esculls perquè els resultats en comprensió lectora a Catalunya remuntin. Així ho conclou l'estudi Comprensió lectora: l’assignatura pendent, presentat aquest dilluns per la Fundació Bofill.

El degoteig de queixes per com seran els nous exàmens de la selectivitat continua. Més enllà de la preocupació pel fet que ja amb el curs començat ni professors ni alumnes coneixen encara com seran les noves proves d'accés a la universitat (PAU), ara diversos docents de llengua catalana i castellana critiquen que els nous models d'examen de la seva assignatura impliquen un increment de temari pel qual els seus alumnes no estan preparats. A diferència del que va passar amb l'examen d'història, on alguns docents van veure amb mals ulls que amb el curs començat canviï gairebé per complet l'estructura de la prova, en el cas de llengua catalana i castellana, els canvis estructurals no són tan grans respecte a models anteriors, però sí que hi ha una modificació molt destacada que ve derivada de l'eliminació de les lectures obligatòries al batxillerat: a les noves PAU la comprensió lectora valdrà la meitat que fins ara.

Abans que l'alarma pels resultats de proves de lectura PIRLS i PISA fes posar el focus en la necessitat de millorar la comprensió lectora dels alumnes catalans, l'escola Mas i Parera ja feia una aposta clara perquè la lectura i la biblioteca fossin l'eix principal d'aquest centre d'alta complexitat. Fa tres anys aquesta escola del barri de l'Espirall –un dels més vulnerables de Vilafranca del Penedès— ja va guanyar el Premi Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d’Educació precisament per la seva biblioteca.

Com que a la universitat (sobretot en el sector d’art i humanitats; i, potser, una mica en el de les ciències socials) som al final de la cadena educativa, ni se’ns demana res sobre competències i incompetències, continguts de tota mena, procediments i projectes (assolits o no), ni res de res. De fet, es dona per fet (i amb raó) que, en algunes de les universitats catalanes, hi ha unes facultats de pedagogia (o de psicopedagogia, segons l’interlocutor a qui t’adrecis), on es pensa profundament en aquestes qüestions i, després, els resultats de tanta reflexió s’estenen per tota l’escala educativa, des dels més menuts fins als alumnes que es volen graduar en uns estudis superiors.

El curs que ve s'iniciaran els plans de millora en comprensió lectora i matemàtiques que el departament d'Educació va prometre arran dels mals resultats a les proves de competències bàsiques i a les PISA. Els plans, que aquest dimecres ha aprovat el consell executiu del Govern, s'aplicaran només en uns 200 centres "amb possibilitat de millora", però es preveu que "en un futur" el que s'aprengui en aquestes escoles i instituts es vagi estenent pel territori. D'entrada, en els centres participants, s'incrementaran les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals.

Els resultats de l’informe PISA en comprensió lectora van provocar molt de rebombori i algunes reaccions per intentar salvar les naus. De sobte, sembla que la comprensió lectora és molt important. I l’estem perdent. Té les constants vitals baixes. S’aguanta per respiració assistida. Perquè el més important per poder comprendre un text, una hipòtesi, el món, és l’atenció. I, malauradament, l’atenció s’ha convertit en un bé escàs. El mal és endèmic. A la majoria de nosaltres ens costa més que abans concentrar-nos, però si hi ha un segment de la població que pateix especialment la crisi de l’atenció és la gent jove. 

Tinc a mà els llibres de Leo Strauss des de fa més de 15 anys. Els llegeixo amb atenció, els acabo, els recomenço. Segueixo sense entendre gran cosa. Strauss és probablement el pensador més fosc del segle XX. A hores d'ara amb prou feines em sento en condicions d'afirmar que rebutjava la modernitat, que Karl Popper li queia molt malament i que els seus coneixements filosòfics eren aclaparadors. Podria afegir que físicament era clavat a Harpo Marx, cosa que potser resulta desconcertant en un filòsof.

Fa gairebé trenta anys que Hillary Clinton va publicar un llibre titulat It takes a village. El títol ja ens avança la lliçó del llibre: cal tot un poble per educar un infant. En un moment de gran esvalotament pels resultats que es recullen a l’informe PISA, paga la pena pensar en la lliçó que Clinton ens transmet.

Les demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

Hom ha assenyalat manta vegada la meravella que són els sentits i els òrgans que ens permeten copsar-los, des dels ulls fins a les orelles, des de les papil·les gustatives fins als receptors tàctils. Però els diferents receptors sensorials capten allò que hi ha al nostre entorn, i ho transmeten al cervell. Quan els ulls veuen una imatge, funcionen com a càmeres fotogràfiques, i el cervell, que actua com un ordinador, interpreta allò que, en forma de senyals elèctrics, li arriba des dels ulls, tot relacionant-ho amb la informació prèvia que ja té: això és un bosc, una platja, un quadre de Picasso, la veïna del 5è, etc.

Quan al maig es van conèixer els resultats de l'últim Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS), gran part de la pèrdua del nivell dels alumnes de l'Estat i d'Europa es va atribuir a la pandèmia. Concretament, es va calcular que cada dia de classe que els estudiants van perdre pel tancament de les escoles equivalia a un retrocés de 0,11 punts en el seu nivell de comprensió lectora. A Catalunya el confinament pel covid va provocar que les escoles estiguessin 45 dies tancades. Per tant, cinc dels quinze punts que els alumnes van perdre en el test de comprensió lectora respecte als resultats d'abans de la pandèmia s'haurien d'atribuir als efectes del tancament dels centres. Durant les vacances d'estiu, però, els alumnes catalans tenen 75 dies sense escola, és a dir, trenta dies més que els que van perdre durant el confinament. Aquesta llarga aturada lectiva fa que, segons diversos estudis fets amb els resultats d'alumnes dels Estats Units –a Europa l'efecte de les vacances d'estiu en la comprensió lectora encara no s'ha analitzat–, un alumne que no tingui accés a llibres durant l'estiu pugui arribar a perdre l'equivalent a fins a tres mesos d'escolarització.

Marta Cava és bibliotecària de formació i de vocació. Va començar la seva trajectòria professional el 2010 i ha format part del grup de treball de Biblioteques Escolars (COBDC) i del grup de treball de literatura juvenil Llums del Nord de Rosa Sensat. Després de cinc cursos treballant com a bibliotecària escolar, ha decidit deixar-ho. La seva decisió coincideix amb l'aprovació per part del Govern del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que pretén recuperar les biblioteques escolars al 80% de les escoles i instituts i ampliar la plantilla de bibliotecaris, entre d'altres.

El nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que vol fer més lectors, que llegeixin més sovint i, especialment, en català, ja té l'aprovació del Govern. Les conselleres de Cultura i Educació, Natàlia Garriga i Anna Simó, han presentat el document elaborat conjuntament, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, en el qual han participat 180 persones d'un centenar d'entitats, que recull 73 mesures per fomentar l'hàbit lector amb un pressupost total de 58 milions d'euros i que es posarà en marxa al setembre.

A Catalunya només un 56% de les escoles i instituts tenen biblioteca. Aquest percentatge, del curs 2019-2020, és l'última dada que ofereix el departament d'Educació, però el fet que en només cinc anys es perdessin una quarta part de les biblioteques escolars (el 2015 n'hi havia a gairebé el 80% dels centres) i la percepció de la comunitat educativa fan pensar que la situació actual pot ser molt pitjor. "L'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, ara mateix, és un desert", assegura el president del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González. Aquesta situació fa anys que molts bibliotecaris la denuncien, però les últimes dades preocupants sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes i la creixent desafecció per la lectura a casa l'han tornat a posar sobre la taula: un 60% dels alumnes de 4t d’ESO asseguren que no veuen gairebé mai ningú de la seva família llegint un llibre.

Miquel Àngel Adrover és un poeta jove, de Campos, que fa uns anys va publicar un primer llibre de poemes excel·lent (Ara he vist passar una mèrlera, 2019) i que ben aviat veurà publicat un segon volum que ha estat guanyador del premi de poesia Miquel Bauçà, Les cares de la cugula, que caldrà llegir. Tots dos, al segell editorial AdiA, que acaba de publicar un volum fonamental per a qualsevol lector de literatura catalana: la Poesia completa (1952-1991) de Jaume Vidal Alcover, un dels més eximis representants de la generació de poetes balears dels cinquanta, juntament amb Josep M. Llompart, Blai Bonet i altres.

Ara fa gairebé un any em va trucar la Montse Ayats, del Consell Nacional del Llibre i la Lectura, per convidar-me a intervenir breument en la seva primera reunió de treball. Davant d’aquesta proposta vaig seure una mica a pensar sobre això de llegir.  

Què es llegeix als centres educatius i, sobretot, com? La setmana passada vam saber que el nivell de comprensió lectora dels infants catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. A Alba Castellví, sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de literatura infantil i juvenil, no li va estranyar després de la seva experiència amb alumnes de magisteri que no li sabien dir ni un sol llibre que recordessin. Amb aquests estudiants de mestres de 20 anys admet que havia de començar pel principi."Els convidava a conèixer contes clàssics com Els tres porquets perquè són referents de la cultura popular, i no es poden entendre ni tenen cap gràcia les versions modernes si no es coneixen els bàsics. Molts joves els desestimen perquè no els han sentit explicar mai, i d'altres perquè rebutgen els valors que aquests contes transmeten", afirma. Ella considera que cal que s’ensenyin tècniques per ensenyar lectoescriptura, però també que si no tenen llibres que els hagin marcat no poden transmetre el plaer per la lectura. Si tots els infants d’entre 10 i 13 anys llegeixen almenys un llibre al trimestre segons l’informe d’hàbits lectors del Gremi d’Editors, ¿està fallant alguna cosa en la literatura infantil i juvenil perquè no s’assoleixi la comprensió lectora?