"Necessitem que el currículum digui al mestre com detectar si un alumne tindrà problemes per llegir". Aquesta advertència del director d'escola Francesc Martín que podria semblar evident és un dels principals esculls perquè els resultats en comprensió lectora a Catalunya remuntin. Així ho conclou l'estudi Comprensió lectora: l’assignatura pendent, presentat aquest dilluns per la Fundació Bofill.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ja va avisar que els resultats de les proves de competències bàsiques d'aquest any –ara anomenades avaluacions de final d'etapa– no serien del tot bons i així ha estat: el nivell de matemàtiques dels alumnes de 6è de primària és el més baix de la història de les competències bàsiques, que van començar a celebrar-se l'any 2009.

L'estat d'emergència educativa a Catalunya continua: nous indicadors mostren que el problema és generalitzat a secundària, però també a primària. Quan fa gairebé un any que vam conèixer que els alumnes catalans de 15 anys tenien el pitjor resultat de la història del país en matemàtiques a les proves PISA, ara un nou estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023 mostra com el nivell matemàtic dels estudiants també és preocupant a primària.

Abans que l'alarma pels resultats de proves de lectura PIRLS i PISA fes posar el focus en la necessitat de millorar la comprensió lectora dels alumnes catalans, l'escola Mas i Parera ja feia una aposta clara perquè la lectura i la biblioteca fossin l'eix principal d'aquest centre d'alta complexitat. Fa tres anys aquesta escola del barri de l'Espirall –un dels més vulnerables de Vilafranca del Penedès— ja va guanyar el Premi Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d’Educació precisament per la seva biblioteca.

L'any 2006 es va celebrar el referèndum de l'Estatut de Catalunya, va entrar en vigor la primera llei antitabac (que encara no preveia prohibir fumar als bars) i va començar a funcionar el carnet de conduir per punts. El mateix any, a la televisió s'estrenava la comèdia adolescent High School Musical i la sèrie Hannah Montana, i una encara desconeguda Taylor Swift llançava el seu àlbum de debut. I, a més de molts altres esdeveniments, l'any 2006 naixien la gran majoria dels més de 42.000 estudiants que aquesta setmana es juguen el futur a la selectivitat. Uns alumnes que s'estrenaran amb l'examen de llengua castellana (que per primera vegada permetrà esquivar les lectures obligatòries) i amb el de llengua estrangera, on gairebé tots els aspirants escullen anglès, però on també es podran examinar de francès, italià i alemany.

En l'últim any a Catalunya han saltat totes les alarmes a mesura que s'han sabut els resultats de les diverses proves educatives que han anat avaluant els alumnes del país. Primer van ser les proves de lectura PIRLS del mes de maig, després els resultats de les competències bàsiques a principis de curs i, finalment, la desfeta de PISA a finals d'any. Tot i que les xifres més cridaneres eren els resultats dels exàmens, entre les pàgines d'aquests informes també s'analitzaven aspectes que mostren fins a quin punt és important el paper dels pares i l'acompanyament familiar en el rendiment acadèmic dels infants i adolescents.

Marta Cava és bibliotecària de formació i de vocació. Va començar la seva trajectòria professional el 2010 i ha format part del grup de treball de Biblioteques Escolars (COBDC) i del grup de treball de literatura juvenil Llums del Nord de Rosa Sensat. Després de cinc cursos treballant com a bibliotecària escolar, ha decidit deixar-ho. La seva decisió coincideix amb l'aprovació per part del Govern del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que pretén recuperar les biblioteques escolars al 80% de les escoles i instituts i ampliar la plantilla de bibliotecaris, entre d'altres.

"La biblioteca és el cor de l'escola". Aquesta és una de les frases que repeteixen la Iolanda Bertran i la Foix Ortiz, directora i cap d'estudis de l'Escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès. L'escola està situada a l'Espirall, un dels barris més vulnerables de la ciutat, i és un referent entre la comunitat educativa gràcies al seu projecte de biblioteca, pel qual van rebre el 2021 el Premio Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d’Educació. Segons expliquen Bertran i Foix, els últims anys el gust dels infants per la lectura ha augmentat i els resultats de comprensió lectora han millorat, dos objectius que, tal com mostren els últims informes internacionals PIRLS, no s'han assolit a la majoria de centres educatius catalans. La recepta que han seguit a l'escola vilafranquina per aconseguir-ho té com a ingredients els recursos i, sobretot, la dedicació.

A Catalunya només un 56% de les escoles i instituts tenen biblioteca. Aquest percentatge, del curs 2019-2020, és l'última dada que ofereix el departament d'Educació, però el fet que en només cinc anys es perdessin una quarta part de les biblioteques escolars (el 2015 n'hi havia a gairebé el 80% dels centres) i la percepció de la comunitat educativa fan pensar que la situació actual pot ser molt pitjor. "L'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, ara mateix, és un desert", assegura el president del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González. Aquesta situació fa anys que molts bibliotecaris la denuncien, però les últimes dades preocupants sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes i la creixent desafecció per la lectura a casa l'han tornat a posar sobre la taula: un 60% dels alumnes de 4t d’ESO asseguren que no veuen gairebé mai ningú de la seva família llegint un llibre.

Aquesta setmana hem conegut que el nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans és dels més baixos de l'Estat i que queda molt lluny (a vegades, més d'un curs per darrere) dels països amb millors resultats d'Europa i del món. Més enllà d'analitzar en què pot estar fallant Catalunya, també és interessant saber què fan els països on el nivell és més alt i on no han patit tan severament els efectes del confinament per la pandèmia. Amb la interpretació de la pedagoga i codirectora del postgrau de Neuroeducació de la UB, Anna Forés, analitzem quins són els últims canvis en política educativa que han fet Astúries –la comunitat espanyola amb millors resultats– i tres dels països que se situen en el top 10 de l'informe: Anglaterra, Suècia i els Estats Units.

Aquest dilluns s'han fet públics els resultats de les proves PIRLS que demostren que el nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans que fan 4t de primària és un dels més baixos de tot l'Estat. De fet, Catalunya obté la puntuació més baixa entre les comunitats autònomes analitzades i només té per darrere les ciutats de Ceuta i Melilla. Però per què els alumnes catalans de 10 anys tenen un nivell més baix que els seus companys d'altres comunitats? Ho preguntem a la directora del programa de lectura per a l'èxit educatiu de la Fundació Bofill LECXIT, Marta López, i a la pedagoga i doctora en ciències de l'Educació, Anna Jolonch. La primera resposta és: "Honestament, no ho tenim clar", però de la conversa amb les dues professionals podem extreure quatre grans àmbits que poden explicar el perquè de la situació que viu Catalunya amb la comprensió lectora.

El nivell de comprensió lectora dels alumnes de 4t de primària ha caigut després de la pandèmia. Segons l'última edició de l'Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS), Espanya se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea i de la OCDE en comprensió lectora. L'informe, fet amb dades del 2021, mostra com després de la pandèmia els alumnes de 10 anys han perdut set punts respecte al 2016 pel que fa a "l'habilitat per comprendre i fer servir les formes lingüístiques escrites". D'aquesta manera, els alumnes de l'Estat tenen un nivell de 521 punts, set menys que el global de la Unió Europea i fins a 12 menys que la mitjana dels països de l'OCDE.