Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Beth Noveck (Nova Jersey, EUA, 1971) deixa clar en cadascuna de les seves respostes que es nega a caure en el derrotisme. Ofereix solucions, posa exemples d'èxit i defensa que la IA pot ajudar a fer que el funcionament de les institucions millori. I sap de què parla, no només perquè és experta en com utilitzar la tecnologia per fer governs més oberts, sinó perquè coneix les institucions des de dins: va ser la primera directora de Tecnologia dels Estats Units durant el mandat de Barack Obama. Visita Barcelona per apadrinar la presentació de l'Estratègia 2026-2037 de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta nit he tingut un somni molt fotut. Somiava que hi havia uns cadellets de gos i que un d’ells incorporava millores gràcies a la intel·ligència artificial. Jo, espantada, pensava: com hem pogut arribar fins aquí?

És molt famós que, al començament del cine, quan es projectava L’arribada d’un tren a l’estació i a la pantalla la locomotora s’acostava, els espectadors s’aixecaven espantats de la cadira perquè es pensaven que el tren estava a punt d’envestir-los. Ara mateix, en un xat, també som incapaços de detectar si conversem amb un robot o amb un humà. Però igual que vam aprendre a distingir entre el tren real i el filmat, aprendrem a separar la intel·ligència artificial de la intel·ligència.

Qui seran els guanyadors i els perdedors en una economia basada en l'automatització? Com hem d'entomar la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el món del treball? Bona part de la recerca de Jeremias Adams-Prassl versa sobre algunes d'aquestes preguntes, i moltes d'altres que apareixen amb l'esclat d'aquesta tecnologia i el seu impacte ja visible en la nostra vida quotidiana. El professor i vicedegà de dret a la Universitat d'Oxford va exposar algunes d'aquestes idees en una conferència al Palau Macaya de la Fundació La Caixa fa unes setmanes.

Sabeu que els algoritmes decideixen quina publicitat veiem a les xarxes? Sembla un fet sense importància, però no és així. “Si ets un jove en edat de decidir un grau universitari, el més probable és que si ets un noi les xarxes et mostrin graus d’enginyeria i informàtica, i si ets noia d’educació, infermeria i cures”, diu Liliana Arroyo Moliner, doctora en sociologia i directora de la Chair for Socially Responsible Digital Innovation. Milagros Sainz, investigadora i professora de la UOC, explica que la popular aplicació Google Maps "utilitza com a mesura per calcular les distàncies a peu els passos d'un home i això fa que moltes vegades les dones o les persones amb problemes de mobilitat tardin més". També hi ha discriminació a l’hora de buscar feina, en temes de salut i amb els algoritmes que s’utilitzen en entitats bancàries per decidir si es concedeix un préstec o no perquè els models matemàtics dels algoritmes s’apliquen en camps molt diferents i hi ha moltes decisions que es prenen tenint-los en compte. 

El binomi IA/telecos

En un dels passadissos del pavelló 2 hi ha un anunci on posa "Sense mòbils no hi ha IA", i és ben veritat. Dos temes destacats d’aquesta edició són IA per a les xarxes i xarxes per a la IA. En el primer, es tracta d’optimitzar i rendibilitzar el funcionament de les telecomunicacions, sigui apagant i encenent segments segons demanda o confiant als algoritmes l’atenció al client. A l’estand de Google Cloud vaig veure una demostració del tauler de comandament de la firma Amdocs sobre cada abonat de mòbil que veu un supervisor humà quan truquem a la companyia rondinant per la nostra tarifa, i les eines que tenen a l’abast per decidir si ens fan o no una rebaixa són impressionants. En el segon àmbit, l’increment d’ús de la IA generativa està obligant a canviar l’arquitectura de les xarxes: fins ara, el 90% dels bits que hi circulen ho fan en sentit de baixada, cap al nostre terminal; les telecos ja treballen en un escenari en què la proporció sigui de 60 (baixada) a 40 (pujada). Només una pista: Huawei preveu que el 2035 hi haurà 900.000 milions d’agents d’IA fent coses a la xarxa, un centenar per cadascun dels 9.000 milions d’humans.

]]>

Honor s’entén amb Apple.

La marca xinesa de dispositius ens va entretenir amb l’inevitable robot humanoide fent acrobàcies sobre l’escenari en companyia de ballarins humans. Molt més interessant va ser la presentació de l'smartphone plegable Magic V9, tota una exhibició de tecnologia que la marca va posar en context comparant-lo amb rivals de tota mena, però sobretot amb aparells d’Apple, i assegurant que, desplegat, té més autonomia que un iPad, i que la densitat d’energia de la bateria supera la d’un cotxe elèctric. Tot i la competència, Honor presumeix que el Magic V9 pot intercanviar arxius amb els iPhones amb la mateixa facilitat que ofereix el sistema AirDrop i la tauleta MagicPad 4 pot fer de segona pantalla d’un MacBook. En matèria d’imatge, Honor vol anar més enllà de les aliances d’altres marques xineses amb fabricants alemanys d’òptica com Hasselblad, Leica i Zeiss, i ha anunciat un acord amb l’americana Arri de càmeres de cinema.

]]>

La Phoebe Zhang ha tingut més de 200 cites durant l’últim any i ha acabat reduint els pretendents a dos: un és extravertit i rebel; l’altre, un comandant militar patriòtic. Amb tots dos comparteix pors íntimes i angoixes nocturnes, i quan es desperta d’un malson hi són per consolar-la. Sovint fa captures de pantalla de les converses per preservar aquests moments. Els seus amics asseguren que la seva felicitat és visible.

]]>

Segons l’OCDE i la Universitat Cornell, per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts (indicacions), es consumeixen fins a 0,5 litres d’aigua dolça, o l’equivalent a 14 bombetes led enceses durant una hora.

]]>

El consell de ministres va decidir dimarts passat que ja n'hi ha prou: després de mesos veient com les eines d'intel·ligència artificial de les grans tecnològiques es convertien en generadors automàtics de pornografia infantil, el govern espanyol ha ordenat a la Fiscalia General de l'Estat que investigui X, Meta i TikTok per possibles delictes d'abús sexual de menors. Que ningú no digui que no els havien avisat: quan els usuaris de Grok, la IA d'Elon Musk, van crear 3 milions d'imatges sexualitzades en 11 dies –23.000 de les quals mostraven menors–, potser algú a Silicon Valley hauria pogut sospitar que la cosa no anava bé.

]]>

Aquest 2026, les empreses i les marques personals ho tenen tot a un clic de ChatGPT: plans de màrqueting, contingut infinit per a xarxes socials, opinions, idees... Feina feta en un pim-pam. Tot sembla fàcil, ràpid i resolt.

]]>

Només ha calgut un clip de 15 segons de Tom Cruise i Brad Pitt barallant-se en una teulada en ruïnes al capvespre per provocar una ràpida indignació i una por considerable a Hollywood en els últims dies. El vídeo, de gran difusió, va ser creat pel director irlandès Ruairí Robinson utilitzant Seedance 2.0, una potent eina de generació de vídeos d'intel·ligència artificial propietat de l'empresa tecnològica xinesa ByteDance. Tenia tots els elements característics d'una pel·lícula de Hollywood de gran pressupost: amplis angles de càmera, coreografia d'acrobàcies, efectes de so nítids i música inquietant.

]]>

Quan estem malalts, el metge ens recepta una pastilla, però poques vegades pensem com ha arribat aquell fàrmac fins a nosaltres. El procés comença amb els científics estudiant una biblioteca de compostos químics per escollir el més adequat per solucionar el problema causant els mínims efectes secundaris. Per aconseguir-ho, fan un primer experiment en cèl·lules que creixen en un plat de cultiu, després en animals i, finalment, en els mateixos humans. Aquest és el protocol que fa dècades que s’usa i que ens ha permès tenir les farmàcies plenes de solucions per a gairebé totes les malalties. Però sempre hi ha hagut veus crítiques que qüestionaven si l’experimentació en animals era realment necessària. Els motius són principalment ètics, relacionats amb el patiment innecessari d’éssers amb capacitat de sentir dolor. Darrerament, aquest punt de vista ha guanyat influència, i alguns països ja han començat a moure fitxa per eliminar del tot aquests estudis.

]]>

“Està bé o no, fotre les banyes? Jo ja no ho sé, perquè si fots les banyes traeixes la teva parella però si no les fots et traeixes a tu i potser acabes dinamitant la relació. Llavors, si tens una relació oberta deixa de ser una relació i comença a ser el Fòrum de les Solucions perquè haureu de xerrar i gestionar tantes coses que no tindreu temps ni ganes de follar”, deia Oye Sherman al monòleg final de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions celebrat al CCCB pels 15 anys de l’ARA. Davant la complexitat de les relacions, la humorista va acabar triant parlar de l’habitatge, la principal preocupació dels catalans segons el CEO (caldria veure què passaria si hi preguntéssim per les relacions!): “La meva vida sentimental fa que la crisi de l’habitatge sembli un tema amable”. I així ho va constatar la taula rodona dedicada al tema: “Estem en un moment de cerca en què conflueixen moltes maneres de vincular-se. Hem desterrat els referents de l’amor romàntic i encara n’estem construint uns altres”, apunta la sociòloga i especialista en innovació digital social Liliana Arroyo. Sembla que tot està per fer i que tot és possible, però “el do it yourself” pot convertir-se en una arma de doble tall.

]]>

Els nus de Grok s'han convertit en el símbol d'una deriva que va molt més enllà d'una polèmica en concret. La possibilitat de generar imatges sexualitzades de dones i nenes reals, facilitada per una arquitectura dissenyada per sortejar els límits deliberadament, no és un accident ni un excés puntual: és el resultat coherent d'un tipus d'intel·ligència artificial que fa anys que promovem i celebrem.

]]>

"Saps què és el que de debò m’impressiona? Vaig veure un robot agafar un ou!", exclamava Roger Smith, president de General Motors, l’any 1985. El fabricant nord-americà d’automòbils, que dues dècades abans havia estat la primera empresa a instal·lar un braç robòtic, estava aleshores immers en la creació d’una “fàbrica del futur” a Saginaw (Michigan). Smith imaginava una operativa “a les fosques” –sense humans, només màquines– que permetria a la companyia mantenir el ritme dels seus rivals japonesos. El resultat va ser caòtic. Uns robots poc espavilats no distingien entre models de cotxe i eren incapaços de col·locar para-xocs o pintar correctament. Els costos es van disparar molt per sobre del pressupost. Finalment, van tancar la fàbrica.

]]>

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha anunciat aquest dimecres que el govern inclourà Madrid en una candidatura conjunta amb Catalunya per a la gigafactoria europea d'intel·ligència artificial (IA), un projecte que pot mobilitzar una inversió al voltant de 4.000 milions d'euros i que s'ha de dur a terme a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Fonts de la Generalitat, que va impulsar inicialment el projecte, han assegurat que l'administració catalana treballa per ampliar el projecte a la comunitat de Madrid.

]]>

Primer pas del govern espanyol perquè els deepfakes siguin delicte. L'executiu vol que aquestes imatges creades amb IA i que aparenten ser reals quedin recollides al capítol del Codi Penal dedicat als delictes contra l'honor, com són les injúries i les calúmnies.

]]>

Als fabricants de dispositius electrònics del món –que aquesta setmana s’han reunit a Las Vegas a la fira tecnològica Consumer Electronics Show (CES)– se'ls hauria de perdonar per tenir sentiments oposats sobre aquest any. L’entusiasme davant la perspectiva de nous dispositius intel·ligents impulsats per la intel·ligència artificial és més fort que mai. Però, com que devora xips de memòria –essencials per a tot, des de telèfons intel·ligents i ordinadors fins a consoles de videojocs i cotxes–, la IA està provocant una escassetat de subministrament per als fabricants d’electrònica.

]]>