En el món medieval, els paons simbolitzaven la resurrecció eterna, però també la vanitat. Les panteres eren una bèstia multicolor que representava el poder de Crist perquè es deia que atreia les bèsties i espantava els dracs. En canvi, el basilisc, mig serp i mig gall, era com el diable perquè podia matar amb la veu, l'olor i la mirada. Aquestes són tres de les històries que es poden trobar a partir d'aquest dimarts en la nova exposició immersiva del Centre d'Art Amatller, titulada La biblioteca fantàstica de les bèsties. Es tracta d'una coproducció de Layers of Reality amb el Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) amb la qual el museu porta a una nova dimensió l'exposició Bèsties. Els animals en l'art medieval del MEV, comissariada per Judit Verdaguer i Marc Sureda, que va rebre el premi de l'Associació de Museòlegs de Catalunya a la millor exposició de l'any i el Premi Sàpiens a la millor iniciativa de divulgació històrica.

Joaquín Sorolla (València, 1863 - Cercedilla, 1923) va ser des del començament de la seva trajectòria un artista molt cotitzat, així que les seves obres no van estar a l’abast de qualsevol col·leccionista. Tot i ser un artista molt estimat a Catalunya, no està gaire representat a les col·leccions públiques: l’obra de més envergadura la té el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta de Retrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics, un oli de grans dimensions adquirit a l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns de Barcelona del 1910. Així mateix, al mateix museu hi ha un Autoretrat del pintor que van donar el 1924 els fills de l’escultor Josep Monserrat Portella. I el Museu de l’Empordà custodia Retrat de senyora amb mantellina blanca, probablement un estudi per a unes de les pintures murals de la Biblioteca de la Hispanic Society a Nova York.

Aquest Nadal teniu la possibilitat d’endinsar-vos en aquesta joia arquitectònica i viure una experiència màgica en la qual es barreja un viatge al passat amb l’esperit nadalenc. La Casa Museu obre les portes durant aquestes festes nadalenques amb diversos plans especials. D’altra banda, també des de l’1 de desembre fins al 7 de gener, fent la visita de la Casa Museu, podreu admirar el tradicional pessebre fet amb els cromos antics de Chocolates Amatller.

La Casa Amatller, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, s'ha mantingut durant dècades impertèrrita a l'allau turística que ha capitalitzat el Modernisme i Antoni Gaudí. Les cues a la veïna Casa Batlló, també al passeig de Gràcia de Barcelona, s'allarguen tot el dia cada dia de l'any i, igual que la Pedrera, apleguen més d'un milió de visitants anuals amb uns beneficis que superen els 10 milions d'euros. La Casa Amatller, la primera casa modernista de la Mansana de la Discòrdia, pionera en trencar l'austeritat instigada pel Pla Cerdà, és l'última incorporació a la llista d'edificis històrics que aposten per la digitalització per atreure nous públics. Si fins ara només es podia visitar la planta noble de l'edifici en grups de 15 persones, el nou Museu Digital, que acaba d'obrir portes amb el segell artístic d'Ideal Barcelona, pretén atreure 150.000 persones aquest 2023 i doblar-les el 2024, amb un sostre de 2.700 persones al dia.