El govern espanyol vol posar fre a la proliferació d'universitats privades que hi ha hagut a Espanya els últims anys i que està a punt de provocar que n'hi hagi més que de públiques (50 a 46). Aquesta proliferació no seria un problema si no hi hagués la sospita que al darrere de moltes d'elles no hi ha ni prou solidesa acadèmica ni prou estructura, però que tot i així les autoritats autonòmiques corresponents els donen llum verda perquè no deixa de ser una entrada d'activitat econòmica i de prestigi per al territori en qüestió. De fet, un terç de les noves universitats aprovades no han tingut un informe positiu del ministeri d'Universitats, però aquest tràmit no és vinculant. El govern autonòmic té la darrera paraula.

En un recent editorial, s’alertava des de l’ARA contra el procés de privatització del nostre sistema universitari arran de l’eclosió d’institucions educatives online amb ànim de lucre. Aquesta proliferació té una causa i una conseqüència evidents. La primera és causada per la irresponsabilitat política de renunciar a fer prescriptius els informes de les agències de qualitat universitària. La segona amenaça amb gripar l’ascensor social, un dels encàrrecs més rellevants atorgats a la universitat per part de la ciutadania. Hi ha massa en joc.

La virulència i tossuderia amb què la presidenta de la Comunitat de Madrid castiga les universitats públiques madrilenyes no ens hauria d’estranyar. Segueix el camí ja iniciat amb la seva antecessora en el càrrec, Esperanza Aguirre, que ja va provocar una profunda crisi de finançament d’aquestes universitats durant el seu mandat. Crisi que les universitats van portar als tribunals i que van guanyar, quan la comunitat va haver de pagar més de 450 milions d’euros en concepte de transferències no realitzades. Gràcies a aquells diners, les universitats públiques de Madrid han pogut anar sobrevivint aquests anys. Díaz Ayuso ja porta temps en una ofensiva radical contra tot el que és públic afavorint el sector privat en el camp dels serveis públics, com així ha anat fent en sanitat, en serveis socials o en educació obligatòria. Ara toca l’educació superior. Darrere hi ha un model que vol separar les classes mitjanes dels serveis públics deslegitimant-ne el funcionament i situant-los en el camp dels que no poden permetre’s pagar les seves quotes. La comunitat on es paguen menys impostos, on hi són benvinguts els que volen invertir, vinguin d’on vinguin i sigui quin sigui l’origen del seu capital. El problema que té aquest projecte és que hi ha serveis públics molt sòlids, que tenen un bon funcionament i que són apreciats per aquells que en són usuaris. Però la batalla està plantejada i pot tenir efectes més enllà de Madrid.

Espanya està a quatre centres privats de tenir el mateix nombre d'universitats privades que públiques i, en conseqüència, el nombre d'estudiants que s'hi matriculen s'ha disparat en els últims quinze anys. Aquestes són dues de les conclusions que apunta l'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre l'evolució i les característiques del sistema universitari estatal. Segons el seu últim estudi, publicat aquest dimarts, el curs passat a Espanya hi havia un total de 91 universitats en actiu: 50 de públiques i 41 de privades. Ara bé, el mateix document apunta que "aviat" el sistema universitari espanyol incorporarà cinc noves universitats, totes privades, cosa que situarà la balança en 50 universitats públiques i 46 de privades.

Catalunya té un dels sistemes universitaris més estables de l'Estat. De fet, fa més de quinze anys que no es crea cap universitat nova. Tot i això, des de fa aproximadament una dècada la diversitat d'estudis universitaris als quals es pot accedir és cada cop més gran per una raó molt concreta: el boom de titulacions universitàries online que proliferen a tot l'Estat, una oportunitat que han abordat de manera evident les universitats privades, com demostren les mateixes dades del ministeri d'Universitats.

Entre el 2021 i el 2022 les universitats privades de Catalunya van rebre gairebé 101 milions d'euros en subvencions que atorga el departament de Recerca i Universitats de la Generalitat. Ho reflecteix una resposta parlamentària per escrit que ha donat el Govern i a la qual ha tingut accés l'ARA. L'import correspon als ajuts econòmics que han rebut les institucions privades per aspectes com la innovació per a la millora de la qualitat docent i programes d'investigació, però també subvencions per l'impacte de la crisi sanitària del covid-19, fons provinents del Pacte d'Estat Contra la Violència de Gènere o els ajuts Unidiscat per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat amb discapacitat. Les universitats públiques també han rebut subvencions, a part dels 1.873 milions d'euros que han ingressat directament dels pressupostos de la Generalitat per finançar-se durant el 2021 i el 2022.