En la flamant guanyadora de la Palma d'Or d’enguany a Canes tot gira al voltant d'un fet que mai veurem: la caiguda de Samuel Maleski, pare de família i escriptor frustrat, des d'una finestra del seu xalet. A partir de l’enfonsament d'aquesta masculinitat en crisi, que podria ser un suïcidi o un assassinat, Justine Triet (autora de la sorprenent La batalla de Solferino) construeix un rigorós drama judicial tan pendent del que mostra com del que deixa fora de camp –al cap i a la fi, aquest és un film sobre la construcció subjectiva de la realitat– i en el qual no sols puja a l'estrada la possible assassina, sinó també una parella en avançat estat de descomposició.

La secció oficial ha acollit la primera pel·lícula amb aroma de Palma d'Or. Deu anys després de la fascinant Under the skin (2013), el britànic Jonathan Glazer torna per oferir-nos amb The zone of interest el primer gran film de ficció que s'apropa a l'Holocaust des del paradigma de la banalitat del mal. El cineasta s'inspira de lluny en la novel·la homònima de Martin Amis per resseguir la rutina idíl·lica de la família de Rudolf Höss, el comandant d'Auschwitz, que s'ha construït el seu paradís particular al costat del camp de concentració. L'horror en el lager queda fora de camp, però es fa present sobretot a través del so, com una d'aquelles remors de fons a les quals t'acabes acostumant. Glazer mostra el funcionament a la casa dels Höss des d'una rigorosa anàlisi de l'espai escènic, contemplat amb la mateixa fredor i perspectiva panòptica amb què els protagonistes analitzen els dissenys d'un nou model de crematori.