Fa poc més d’un mes, el 8 de setembre, un gran incendi va devastar el camp de refugiats de Mória, a l’illa grega de Lesbos, el més gran d’Europa. Hi malvivien com podien unes 13.000 persones, moltes refugiades dels conflictes de Síria i l’Afganistan, en unes situacions penoses i humiliants, ja que clarament s’havia quintuplicat la capacitat real de la instal·lació. Després de l’incendi vam veure imatges terribles, amb centenars de famílies dormint al ras, a la carretera, perquè s’havien quedat sense la humil protecció de la tenda.

Marizghe Ashraf, de 32 anys, plega i apila les mantes amb què han passat la nit les dues famílies que conviuen a la tenda. Són en total nou persones que s'amunteguen en un espai minúscul, que passa de ser dormitori a la nit a sala d’estar i menjador durant el dia al nou camp de refugiats de l'illa de Lesbos, que el govern grec ha construït en un antic camp de tir després que un incendi va arrasar el de Mória. D'això ja en fa un mes. En teoria, el nou camp havia de ser provisional però la Marizghe i les 7.500 persones que hi malviuen ja fa tres setmanes que hi són i no hi ha cap data concreta per traslladar-los. Ara les autoritats parlen de l'estiu de l'any que ve. Falten més de vuit mesos.

Era una bomba de rellotgeria i va explotar. Mória, el camp de refugiats més gran d'Europa i el més tristament famós dels centres de detenció de refugiats a les illes gregues, és avui una muntanya de cendres, filats, contenidors mig cremats, restes de barraques i arbres carbonitzats. Sobre la terra cremada encara hi trobem sabates, raspalls de dents, peluixos, llibretes i altres objectes personals que els refugiats van deixar enrere en la fugida. Des del 2016 l’antiga presó de Mória s’havia convertit en una mena de purgatori on milers de refugiats –quan hi va haver l’incendi n'eren uns 13.000, en un espai previst per a 3.500 persones– esperaven que es resolguessin les seves demandes d’asil en un laberint burocràtic que semblava no tenir fi. Només va faltar que el govern grec decretés el confinament per la pandèmia de coronavirus: va ser l’espurna que va encendre la metxa. La nit del 8 de setembre, diversos focs simultanis van arrasar el camp i sorprenentment ningú va resultar ferit.

La policia grega ha arribat de matinada a les carreteres i els aparcaments on havien acampat milers de refugiats que van quedar-se a la intempèrie amb l'incendi del camp de Mória, per obligar-los a traslladar-se al nou camp. Vuit dies després que les flames engolissin el camp, els agents han despertat les famílies i els han instat a moure's a les noves instal·lacions. Però molts encara tenen l'esperança de poder abandonar l'illa, on porten mesos o anys atrapats, i reprendre d'un cop les seves vides a la Grècia continental o en un altre país europeu. Des que el nou camp, instal·lat en un antic camp de tir, es va obrir dissabte, només hi han anat 1.200 refugiats dels gairebé 13.000 que vivien a Mória.

Una setmana després de l'incendi que va arrasar el camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, la majoria dels 13.000 homes, dones i criatures que hi malvivien continuen a la intempèrie, tirats en aparcaments i carreteres, sense prou aliments ni aigua potable i en una zona encerclada per policia i grups d'extrema dreta que dificulten l'accés a la premsa, les ONG i els advocats.

El juliol del 2019 va arribar a l'illa grega de Lesbos amb el seu germà i els seus pares. Després de tres intents fallits va aconseguir que la pastera amb què van creuar l'Egeu toqués terra grega. Fugien del Turkmenistan, una de les dictadures més hermètiques del món que no tolera cap mena de dissidència i amb un sistema polític kafkià que, entre altres arbitrarietats, prohibeix portar barba als menors de 40 anys i on tampoc es pot fer servir la paraula coronavirus. El seu pare va ser empresonat i va aconseguir fugir a la seva Síria natal, però ell i el seu germà van haver de quedar-s'hi i fer el servei militar, que el noi identifica amb un sistema de "tortura i treballs forçats". Els pares van acabar marxant de Síria pels horrors de la guerra i finalment la família es va poder reunir set anys després a Turquia. Davant les males condicions dels refugiats allà, van decidir buscar seguretat i un futur a Europa. Tot i que Shabani té reconegut l'estatut de refugiat per les autoritats gregues, no pot abandonar l'illa de Lesbos. Ara viu amb la seva família en un apartament llogat per un amic europeu.

"L'escut d'Europa". Així es referia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a Grècia quan al març Turquia va obrir les portes a milers de persones refugiades provinents de Síria i el govern hel·lè del conservador Kyriakos Mitsotakis hi responia amb mà dura. D'aquella manera, la UE feia pinya amb Grècia, conscient que la situació migratòria a la península està directament relacionada amb la falta d'una política migratòria i d'asil comuna. Ara, després d'un incendi que va engolir el camp de refugiats de Mória a l'illa de Lesbos que ha posat encara més en evidència aquesta falta d'un pla migratori europeu, Brussel·les accelera la presentació d'una nova proposta per la setmana que ve i l'aprofita per embellir la reconstrucció de Mória, amb la idea de convertir-lo en un "pla pilot" per a un "centre d'acollida de refugiats" gestionat conjuntament des de la UE i el govern grec.

El nou campament de tendes que substitueix el de Mória, a l'illa grega de Lesbos, comença a omplir-se a poc a poc. Els primers 200 residents han entrat aquest diumenge al recinte, en un procés lent a causa de les prevencions imposades contra el coronavirus. De fet, set dels nous veïns han donat positiu en els tests i ja es troben en mòduls separats, segons avança l'edició digital d'Ekathimerini. Les autoritats gregues han explicat que els primers hostes seran famílies amb criatures i malalts, els col·lectius més vulnerables. La reubicació, però, es fa en contra del desig dels migrants, que esperaven que se'ls autoritzés a traslladar-se fins a la Grècia continental, per tenir més oportunitats de buscar-se la vida i més serveis que no en el campament destruït per la fúria del foc.

Per a bona part de la humanitat, la vida transcorre esquivant la mort. I no em refereixo a la malaltia, els desastres naturals, les calamitats o accidents a què tots estem exposats, sinó a col·lectius temporalment maleïts per una dictadura, una invasió, una determinada localització geogràfica que és objecte de desig de països veïns o una guerra, màxima expressió de l’exercici de supervivència. En un conflicte es pot morir de fam, enterrat viu per bombes i runa, travessat per bales o trossejat per munició, de fred i de malaltia, de pura desesperació, en mans del bàndol contrari, en la fugida a la recerca d’un refugi segur i pels atzars del destí més insospitat. Sobreviure arriba a ser una casualitat, un do o una tossuda excepció, però l’obstinació de les persones per aconseguir-ho i, especialment, per salvar els seus els porta a embarcar-se en les odissees més nefastes per preservar la vida.

La policia grega ha reprimit aquest dissabte amb gasos lacrimògens una protesta de refugiats muntada davant del nou camp que s'està erigint a l'illa de Lesbos per albergar les més de 12.000 persones que s'han quedat sense sostre després de l'incendi que dimecres va devastar el campament de Mória.

Les autoritats gregues han començat aquest divendres a aixecar un nou camp de refugiats al costat de les restes calcinades del de Mória per albergar provisionalment les més de 12.000 persones que s'han quedat sense sostre a causa de l'incendi devastador de dimecres. No era la solució que esperaven els residents, que confiaven que el govern d'Atenes s'avingués a traslladar-los al continent aprofitant que ja no queda res d'unes instal·lacions que estaven sobresaturades des del dia que es va inaugurar per acollir els milers de migrants que desembarcaven a l'illa de Lesbos. "No ens volem quedar aquí, volem anar-nos en", repetien els refugiats.

Un camió carregat de caixes de tomàquets arribava aquest dijous entrat el migdia als voltants de les restes del camp de refugiats de Mória. Desenes de persones, que fins la nit de dimarts habitaven aquest campament, ara calcinat per un incendi i també per la deixadesa administrativa, s’amuntegaven al voltant del vehicle, alçant els braços i cridant perquè els tiressin menjar. Molts no havien menjat pràcticament res en més de 24 hores, des que van haver de fugir del foc i es van quedar sense sostre sota el qual dormir. La nit de dimecres a dijous la van passar igual que l’anterior: dormint al ras, estirats sobre l’asfalt de la carretera o entre les oliveres dels camps que envolten la zona, alguns tapats amb mantes que van poder rescatar abans que es cremessin, d’altres ajuntats en grups per donar-se escalfor, malgrat la pandèmia. El panorama va ser similar durant tot el dia.

En la devastació de Mória hi crema l'ànima de la Unió Europea. La humiliació, l'amuntegament, la insalubritat i la desesperança en la qual malvivien els 13.000 refugiats d'aquest camp de l'illa de Lesbos –com en tots els altres– eren el retrat perfecte de la política migratòria d'una UE que fa temps que va abdicar de les seves responsabilitats, que havia fet d'aquestes condicions de vida inhumanes i perilloses el reclam perfecte per a la seva política dissuasiva.

Destruït per les flames el camp de refugiats de Mória, les gairebé 13.000 persones que malvivien en aquest racó de l'illa grega de Lesbos continuen sense saber on podran refer casa seva. Més de 24 hores després del gran incendi, les autoritats gregues prometen que aquest dijous faran "les accions necessàries" perquè els grups vulnerables que s'han quedat sense sostre tinguin un espai per dormir. Mentrestant, famílies senceres han tornat a passar la segona nit a la intempèrie, dormint en carreteres i camins, encara en situacions més precàries que les paupèrrimes que tenien a Mória, amb capacitat per a uns 3.000 residents i una ocupació que més que quadruplicava aquesta xifra. Ningú se n'ha fet càrrec i ni tan sols han rebut menjar, afirma la premsa local. Quan s'ha fet clar, molts han aixecat l'improvisat campament i carregat les poques pertinences que han pogut salvar del foc i deambulen per la zona.

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 10 de setembre del 2020. Avui començarà un cap de setmana llarg i aquests dies el sol guanyarà protagonisme. Tan sols quedaran restes d’inestabilitat avui dijous i demà a la Diada de Catalunya que faran créixer nuvolades en sectors de muntanya del país on podran caure alguns ruixats al Pirineu, al Prepirineu, així com en altres punts de les comarques de Girona i de Barcelona. Pel que fa a la temperatura, anirà pujant amb un ambient estiuenc entre dissabte i diumenge.

“Això és una jungla. Per a una dona és perillós, m’he de cuidar molt. Hi ha baralles cada dia, a la cua del menjar, a la cua dels lavabos, la gent aquí no té mai descans”, explica Sayeda Fereshta. Fa 20 dies que va arribar al centre de detenció de Mória, a l’illa grega de Lesbos, després de travessar el petit tros de mar que la separa de Turquia. Venia amb la mare, ja anciana, dos fills petits i una germana. No vol explicar on és el seu marit, però s’escarrassa a trobar algú que li faci de traductor, perquè ella només parla farsi. “Mória és l’infern”, em tradueixen.