La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

Després que la sequera i la mala gestió erosionessin el subministrament d'aigua potable a la capital del meu país, durant més de 80 dies l'aigua que sortia de les nostres aixetes tenia un gust saladíssim i feia olor de productes químics. Els que podíem permetre'ns comprar aigua embotellada la fèiem servir per a tot: per coure la pasta, per rentar l'enciam, per preparar el cafè... Per la qual cosa compràvem cada cop més envasos de plàstic que acabaven a les escombraries. Quan ens dutxàvem, ho fèiem de pressa i amb les finestres obertes, perquè els compostos de trihalometà del vapor poden ser cancerígens. Les rentadores no feien escuma i els escalfadors d'aigua elèctrics es van fer malbé per l'acumulació de sodi. Els rentaplats deixaven taques salades en gots i plats. Rentar-se les dents era com beure un glop d'aigua de piscina.

Tant si plou com si no, a Catalunya hi ha famílies que malviuen cada dia sense ni una gota d'aigua corrent a casa. És el cas de la Marta [nom fictici], veïna de Salt, instal·lada en un pis al centre del poble amb el seu marit i tres fills –de 9, 14 i 16 anys–, on no surt aigua potable de cap aixeta: "No demano gran cosa, només un mínim per netejar la roba, els plats, poder dutxar-nos i cuinar; és necessari per viure".