L'extraordinari drama judicial Anatomía de una caída, ja als cinemes, l'ha convertit en la tercera dona que guanya la Palma d'Or de Canes. La francesa Justine Triet (Fécamp, 1978) recorda una mica l'escriptora d'autoficció sospitosa d'assassinar el marit que interpreta Sandra Hüller a la pel·lícula i, de fet, no esquiva les comparacions. Però les qualitats que més destaquen en ella durant una petita trobada amb la premsa al Festival de Sant Sebastià són l'amabilitat, l'empatia i una intel·ligència ferotge.

En la flamant guanyadora de la Palma d'Or d’enguany a Canes tot gira al voltant d'un fet que mai veurem: la caiguda de Samuel Maleski, pare de família i escriptor frustrat, des d'una finestra del seu xalet. A partir de l’enfonsament d'aquesta masculinitat en crisi, que podria ser un suïcidi o un assassinat, Justine Triet (autora de la sorprenent La batalla de Solferino) construeix un rigorós drama judicial tan pendent del que mostra com del que deixa fora de camp –al cap i a la fi, aquest és un film sobre la construcció subjectiva de la realitat– i en el qual no sols puja a l'estrada la possible assassina, sinó també una parella en avançat estat de descomposició.

Una guanyadora de consens i alhora encertada. La Palma d'Or de Canes ha sigut per a Anatomie d'une chute, de Justine Triet, una magnífica dissecció dels secrets d'un matrimoni des dels modes del cinema judicial amb una Sandra Hüller en estat de gràcia. Triet, molt apreciada a França, és la tercera directora que guanya el premi gros de Canes. Es va donar a conèixer amb la recomanable La bataille de Solférino (2013), havia estrenat al nostre país la comèdia Els casos de Victoria (2016) i ja havia competit a Canes el 2019 amb el thriller psicològic Sibyl. Triet, que va ambientar La bataille de Sólferino en el dia de la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2012, ha aprofitat el discurs d'agraïment per denunciar la repressió de les protestes contra la reforma de les pensions engegada per Emmanuel Macron, així com l'amenaça que pateix l'excepció cultural francesa amb aquestes polítiques neoliberals.