En els últims temps s’està estenent en tertúlies i en alguns llibres un relat que contraposa els nascuts durant el creixement demogràfic de la postguerra amb les noves generacions. Segons aquest discurs, el benestar dels primers estaria hipotecant o condicionant el futur dels segons. Però aquesta idea, més que fruit d’una anàlisi rigorosa, és una fal·làcia simplificadora que amaga les causes reals de les desigualtats i les tensions actuals, certament preocupants.

No fa ni un any que es publicava un llibre sobre argot juvenil en català, titulat Petem-ho (Rosa dels Vents), i resulta que les paraules que llavors s'hi recollien (com bae, xipejar, lol i hype) ja han quedat superades per noves expressions igual de populars que s'han estès per TikTok des de la generació Z cap als mil·lennials i tuitaires; i de tots ells cap als sorpresos boomers i més amunt, que no entenen res de res. D'entre tota l'estesa de noves paraules que fan servir el jovent a les xarxes, els últims dies han saltat a la palestra algunes expressions per la seva gràcia, per les referències sexuals o per la seva popularitat. En recollim deu.

Un segon després que la pala de plàstic anés a parar al braç del meu fill, la mare de l’altre nen corria cap al sorral amb cara de “És que no puc estar tranquil·la ni cinc segons?” Jo també m’hi vaig acostar, segurament amb la mateixa expressió, mirant de traslladar el missatge que no passava res (el meu fill estava distret jugant amb una altra joguina plena de sorra i microbis i amb prou feines semblava haver-se’n adonat). Però ella ja estava de genolls, a l’altura dels ulls del seu fill, parlant-li d’una manera que molts pares mil·lennials reconeixerien.