Aliança Catalana ha sumat un nou regidor sense necessitat de concórrer a les eleccions. El passat 27 de març, Albert Llurba, president del partit d'extrema dreta a la Conca de Barberà, prenia possessió del càrrec de regidor a Vilaverd per la renúncia d'un dels regidors d'una candidatura vinculada a ERC. Llurba, número cinc dels republicans als comicis, esdevé l'últim cas d'un militant d'Aliança que entra en un consistori sense haver-se presentat sota les seves sigles. I ja en van sis.

Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

Llegim a l’ARA que Vox recorre al català només a les comarques on és fort el partit de Sílvia Orriols. Han fet cartells amb l’eslògan de Plataforma per Catalunya, “Primer els de casa”, en una llengua o en l'altra, segons mercat, i tant. A les demarcacions de Barcelona i Tarragona veuran els cartells en castellà, mentre que a les de Girona i Lleida els veuran en català.

El nucli d'Arran de les Corts reivindicava el mes de gener de l'any passat la destrossa d’una carpa d’Aliança Catalana a la plaça Comas de Barcelona. Durant l'atac, un militant del partit d'extrema dreta va caure a terra per una empenta d'un membre de l'esquerra independentista i va ser evacuat a l’Hospital Sagrat Cor amb un fort cop al cap. Els Mossos detindrien tres persones un parell de mesos més tard que estan pendents de ser jutjades.

Per primera vegada en segles, els catòlics han estat víctimes d'un veto total de la policia israeliana a la missa del Diumenge de Rams a la basílica del Sant Sepulcre, amb l'excusa de la seguretat per la guerra a l'Orient Mitjà. L'endemà, l'executiu de Benjamin Netanyahu va haver de fer marxa enrere, després que en l'àmbit internacional proliferés una allau de crítiques, des dels presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, però també en el flanc de l'extrema dreta, amb l'ofensiva de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el mandatari hongarès, Viktor Orbán. Vox va respondre a la nit demanant explicacions a Israel –sense la bel·ligerància de Meloni– però el PP ha optat pel silenci absolut, igual que Aliança Catalana –malgrat que tots ells es vanten de defensar les tradicions cristianes. Al seu torn, Junts tampoc s'hi ha volgut pronunciar. Què passa a la dreta i per què no alça la veu contra Israel ni tan sols quan persegueix els catòlics?

Presentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.

"El processisme ja l'hem tastat i sabem quins resultats té i, evidentment, Catalunya necessita quelcom diferent i Manresa mereix un projecte diferent per tenir resultats diferents". D'aquesta manera, Sílvia Orriols justificava el seu rebuig a integrar-se a la candidatura unitària amb Junts a la capital del Bages, on també hi ha el nou partit de Sergi Perramon. Ho feia en la presentació de l’alcaldable d'Aliança Catalana per Amposta, Èric Esteban, que va ser, precisament, el número 2 dels juntaires a les anteriors eleccions i que es va donar de baixa al febrer sabent que no seria cap de llista dels juntarires —va perdre les primàries fa un any.

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) se sent reforçat al capdavant del PP de Catalunya i ha deixat enrere les seves diferències amb Alberto Núñez Feijóo.

Els pressupostos de la Generalitat no són els únics que acaparen l'interès de partits i mitjans. Un centenar de quilòmetres més amunt de la plaça Sant Jaume de Barcelona, hi ha uns altres comptes que també marquen la política catalana. A Ripoll, el govern municipal té pensat portar a votació el 31 de març, en plena Setmana Santa, els pressupostos d'aquest any, que encara no s'han validat, segons ha pogut saber l'ARA. Els darrers i únics que ha aprovat Sílvia Orriols des que és alcaldessa, els del 2025, van provocar un autèntic sisme tant a escala local com nacional. Si no s'aproven els d'enguany, l'alcaldessa amenaça de tornar-se a sotmetre a una qüestió de confiança.

"Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans". Així de contundent es mostrava Sílvia Orriols, en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, a mitjans de febrer. Ho deia referint-se explícitament a la comunitat musulmana del nostre país, perquè considera que la seva integració a la societat catalana és impossible. No era el primer cop que la líder d'Aliança Catalana, islamòfoba declarada, feia una sentència d'aquesta mena. Forma part d’un discurs recurrent que ha expressat des que va desembarcar a l'Ajuntament de Ripoll, el 2019.

La líder de l'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ha tornat aquest dimarts a fer gala de la seva islamofòbia, un dels puntals del seu projecte polític, tal com ella mateixa reivindica. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la cap de files d'Aliança Catalana (AC) ha defensat prohibir l'Alcorà, el text sagrat dels musulmans, amb l'argument que "el que s'hi diu és barbàrie". I no s'ha quedat aquí: "A la Bíblia també hi ha frases absolutament descontextualitzades, però la gràcia és que els cristians les sabem contextualitzar i actualitzar, no les interpretem literalment", ha dit, en un atac directe a les capacitats dels musulmans. "Ho diu la seva pròpia religió, l'Alcorà no és interpretable", ha afegit després, tot i que aquesta premissa només serveix per a determinades branques de l'islam.

"Manresa no pot tenir una porta oberta a l'oceà i acollir a tothom de forma indiscriminada i sense control". "Hem de poder dir prou". "Manresa està saturada". "Hem importat un model de delinqüència del Tercer Món". "No pot ser que Catalunya hagi sigut el país que en els darrers 25 anys ha rebut més immigració". "Manresa ha de ser una ciutat més pròspera, més segura, més nostra, més catalana". Les tres primeres frases les ha dit Ramon Bacardit (Junts). Les tres últimes, Sergi Perramon (Avenç Nacionalista).

Josep Maria. Així és com anomenen sarcàsticament els detractors d'Aliança Catalana al militant o simpatitzant del partit de Sílvia Orriols. És un estereotip irònic per descriure un perfil d'home de mitjana edat tradicional i conservador que abans votava Convergència i que ara s'ha passat a Aliança. Fins i tot hi ha usuaris a les xarxes que utilitzen aquest nom per ridiculitzar la formació islamòfoba, subratllant la manca de dones als actes o parades que organitzen. Més enllà de la sàtira, les dades avalen el biaix masculí del partit.

A ningú li agrada malparlar del seu país. A mi tampoc. L’autocrítica fa mandra. És més fàcil relativitzar, mirar cap a una altra banda, veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi. És incòmode posar el dit a la nafra de les pròpies ferides. Quan la ferida està oberta, fa mal. En aquest article faig això: aplicar-hi un bon raig d’alcohol a veure si el nostre cos polític, social, econòmic i cultural reacciona. Confesso que no tinc gaires esperances. Els senyals d’alerta són diàfans.

Temptadora oferta d'Aliança Catalana al cor de Catalunya. I per partida doble. I un cop més rebutjada. El partit de Sílvia Orriols va proposar al regidor de Manresa, Sergi Perramon, ser l'alcaldable a la capital del Bages. Si acceptava la proposta, Perramon també seria el candidat per Barcelona a les següents eleccions catalanes. L'edil, que s'havia presentat pel Front Nacional de Catalunya (FNC), la formació de la qual es va escindir Orriols, va tornar a rebutjar l'oferta, segons ha confirmat ell mateix a l'ARA. "Em va trucar Jordi Coma en nom de la presidenta l'últim dia de l'any i ho vaig rebutjar", diu en referència a l'assessor del partit al Parlament. La direcció ha declinat confirmar la informació, a preguntes d'aquest diari.

A les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, només es va presentar a tres localitats, i en totes tres –Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara– va obtenir representació. Als dos últims pobles, però, els caps de llista ja no són regidors. La direcció se'n va desmarcar després de diferents polèmiques o desavinences. Es va encertar, doncs, on havien de fer llista, però no en els candidats per liderar-les.

Roger Saborit trenca amb Aliança Catalana. El primer regidor que va tenir la formació islamòfoba a Manlleu ha decidit partir peres amb el partit de Sílvia Orriols. Saborit ja va renunciar a l'acta de regidor el mes de maig de l'any passat i va cedir el seu lloc a un conegut espanyolista del municipi, Jordi Rierola. Llavors va al·legar motius laborals (treballa de transportista) per deixar l'Ajuntament, però darrere la seva sortida hi ha més motius. Ho explica el mateix Saborit, que s'ha posat en contacte amb l'ARA per explicar què l'ha empès a marxar del partit. "Deixo Aliança per la falta d'implicació i comunicació i el boicot intern", resumeix l'exedil de la ciutat osonenca.

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha desembarcat a l'Hotel Palace de Barcelona, l'antic Ritz, per desgranar el seu projecte polític en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, que es va haver de posposar a finals d'any. Orriols no ha amagat que espera que les pròximes eleccions municipals serveixin per consolidar el creixement de la seva formació. I ha dit que quan passi confia que s'haurà relaxat el cordó sanitari de la resta de partits contra ella: Orriols ha ofert a Junts la possibilitat d'arribar a pactes després dels comicis. "Farem govern amb Junts si s’avenen a aplicar el nostre programa", ha afirmat, després d'admetre que se sent més a prop del partit de Carles Puigdemont que no pas de Vox o de la CUP. I això que uns instants abans havia acusat Junts d'enganyar els independentistes i havia garantit que amb ella de presidenta "la independència no hauria durat vuit segons, ni hauria renunciat a la presidència per un 155 que era només un fax", obviant els presos polítics i que fa nou anys que Puigdemont és a l'exili.

Alberto Núñez Feijóo ha arribat a la conclusió que per arribar a la Moncloa necessita conviure amb uns veïns incòmodes, com és Vox. No hi ha, doncs, alternativa. De fet, ara el que necessita és demostrar que els governs PP-Vox funcionen, i que és un esquema que es pot repetir en l'executiu espanyol. El somni del govern en solitari, si ja és difícil per a la majoria dels seus barons, resulta aritmèticament impossible en un Parlament on també juguen els vots catalans i bascos, com és el Congrés. Ara bé, aquesta convivència pot arribar a ser, per molts motius, encara més complexa que la que afronta Pedro Sánchez amb els seus socis. Per què? Doncs perquè el paradigma polític està canviant a tota velocitat davant dels nostres ulls.

"Sílvia Orriols: la xenófoba que odia a España y arrasa en las encuestas". Amb aquest suggeridor titular va anunciar La Sexta el reportatge que va emetre sobre la líder d'Aliança Catalana la setmana passada. No és la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació espanyol. Altres mitjans, alguns de caràcter espanyolista com OK Diario i Crónica Global, també l'han entrevistat en els últims mesos, amb ella responent sempre en català. L'interès, però, no ve d'ara.