La missatgeria instantània i les xarxes socials han provocat un escurçament del llenguatge fins a límits insospitats. Sobretot entre els joves, la tendència és utilitzar el menor nombre de paraules possibles, amb la mínima puntuació i retallant les expressions més habituals fins a la mínima expressió. L’exemple més evident són les sigles i acrònims que escurcen exclamacions, que, d’altra banda, també s’estan reduint a poques fórmules molt estandarditzades. Com que l’anglès funciona com a llengua franca en bona part de l’oci dels joves, als videojocs i les xarxes socials, són les expressions en anglès les que s’han estès.

El furor pel consum de televisió a la carta que va impulsar la pandèmia ha convertit en quotidianes algunes paraules angleses pròpies del sector audiovisual. Els amants de les sèries sempre volen un spin-off amb els seus personatges preferits. I els que gaudeixen amb el true crime no poden viure sense els cliffhangers. Per anar normalitzant les noves paraules d'ús més popular, el Termcat ofereix uns "primers auxilis" als parlants de català en forma de recomanacions d'escriptura.

Per què dius background si pots dir bagatge? I per què dius retail si tota la vida ha existit el comerç minorista o al detall? És més professional qui fa un coffee break que qui fa una pausa? Els deadlines, els funnels, els insights i el networking formen part de l'argot del món dels negocis i, per la seva importància, han passat al parlar quotidià dels ciutadans. De vegades també hi ha qui fa servir insights i guidelines, però no té prou skills per dir venda (i no venta), renda (i no renta) i borsa (i no bolsa). D’altres vegades es fan servir anglicismes perquè es considera que tenen connotacions específiques, com start-up o rider.