La coneguda activista xinesa pels drets de les dones Huang Xueqin ha estat condemnada a cinc anys de presó: és l'última prova de com el règim persegueix i gairebé ha aconseguit desmantellar el feble moviment feminista.

Fa unes setmanes va visitar Barcelona la persona que actualment està contribuint més a difondre el pensament intel·lectual xinès a la resta del món: l’acadèmic i traductor David Ownby. El portal del qual és cofundador, Reading the China Dream, ha traduït desenes i desenes de textos dels intel·lectuals xinesos que ara mateix tenen més influència a la Xina. Una pregunta habitual que li fan a Ownby és: els intel·lectuals que viuen a la Xina realment poden parlar amb llibertat? Si no estan empresonats o a l’exili, no són simples repetidors de la propaganda del govern?

A principis d’any vaig viatjar a Taiwan, i una de les coses que més em va sorprendre va ser com de disposada estava la gent a parlar de política. L’experiència contrastava amb els anys que havia passat vivint a la Xina. La situació no és de blanc o negre: els xinesos parlen de política, i també amb estrangers com jo. Però sovint ho fan quan ja t’han agafat confiança. Això fa que aquest silenci generalitzat sigui interpretat més a través dels prejudicis ideològics o de l’anècdota que no pas basant-se en una representativitat real. Les dues imatges més habituals són, o la d’un poble de demòcrates aixafat per un govern totalitari, o la d’una societat sense queixes harmoniosament en sintonia amb el govern.