Quan tenia 13 o 14 anys, l'actriu Mireia Aixalà va llegir un llibre sobre un terrorista de l'IRA. "No en recordo el títol. Jo era molt joveneta i tenia la idea que els terroristes eren sempre dolents. Amb aquell llibre vaig entendre què volia dir formar part d'un grup terrorista. Era un llibre pensat per a gent jove i em va marcar molt", recorda l'actriu. A partir d'aquell moment, Aixalà sempre s'ha sentit atreta per llibres que exploren el conflicte d'Irlanda del Nord i les seves repercussions. Per això no pot estar-se de recomanar un dels títols de referència publicats els últims anys: No diguis res, del periodista Patrick Radden Keefe (Periscopi), amb traducció al català de Ricard Gil. Entre la investigació periodística i l'assaig, el llibre relata cinc dècades del conflicte a partir de dos antics membres de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), d’una víctima de l’organització paramilitar i d’un dels noms clau en la mediació política per arribar a la pau entre els partidaris de la unificació d’Irlanda i els lleialistes al Regne Unit. No diguis res va ser un gran èxit internacional i va ser adaptada a la televisió, amb una sèrie estrenada l'any passat.

El dramaturg Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) va començar a escriure la Trilogia americana després de complir un somni: fer un tram de la Ruta 66 dels Estats Units amb la seva parella, l'actriu Mireia Aixalà, i arribar fins al Grand Canyon. Allà va brotar la idea de crear tres obres de teatre arrelades a Catalunya, però amb el passat colonial com a teló de fons. La primera que es va estrenar va ser Amèrica, sobre la caiguda en desgràcia d'una família burgesa i els seus vincles amb l'esclavisme, i ara arriba Grand Canyon, que en realitat l'havia escrit abans. Dirigida per Pere Arquillué, la producció forma part del festival Grec i serà a La Villarroel des d'aquest diumenge fins al 3 d'agost.

De petita Mireia Aixalà ho volia ser tot: metgessa, professora, bombera, qualsevol professió que se li plantés al davant. La solució ha passat pels escenaris i les pantalles, on ha encarnat des de l'Eva de La memòria dels cargols (1999) i la Tilda de Lo Cartanyà (2005) fins a la mare frívola i alcohòlica d'Amèrica (2022) i la dolça i intel·ligent minyona que va governar Coralina, la serventa amorosa a La Perla 29 l'estiu de l'any passat. Les ganes de seguir descobrint nous territoris interpretatius l'han portat ara fins al Teatre Lliure, on protagonitza juntament amb Pol López El misantrop, dirigida per David Selvas, del 4 de desembre al 4 de gener.

Voldríem que tot fos amable i dolç com una cançó d’estiu que t’acarona, escriu Oriol Broggi al programa de mà de Coralina, la serventa amorosa. Estan de celebració: la companyia La Perla 29 fa vint anys. I volien una festa: doncs ja la tenen! La seva mirada sobre l’obra de Carlo Goldoni és divertida, joiosa i ben interpretada, i deixa un bon regust de teatre popular sense complexos.