La Taverna del Clínic de Barcelona (Rosselló, 155) acaba de fer divuit anys i el cuiner, Toni Simôes, recorda com va començar tot. “El local, el va inaugurar el meu pare; ell es va encarregar de les obres, de crear una barra gran, amb unes taules, i just quan estava tot a punt es va quedar sense cuiner”, explica un dilluns al vespre amb la sala renovada: ja no hi és la barra d'entrada, sinó taules. Davant la crisi precipitada, en Toni va dir al pare que ell se’n podia fer càrrec. Tenia vint-i-pocs anys, havia estudiat cuina i, malgrat que volia continuar estudiant, va pensar que tot podia esperar, perquè calia ajudar el pare. I així va ser. Avui, divuit anys després, la Taverna del Clínic és un referent de bona cuina, feta amb molt bon producte, i hi ha plats que són clàssics: les patates braves, amb les diverses opcions de picants en són unes [vegeu com es fan al vídeo a sota]. Aquí cal aturar-s’hi un moment. Les patates braves de la Taverna del Clínic són tubulars, el cor central està buit de tubercle i omplert de salsa brava, i per molt que la fórmula originària s’atribueix al cuiner Sergi Arola, les del Clínic són úniques per la textura i pel gust. No hi ha ningú que les hagi tastat que no vulgui tornar-hi. I cal dir que l’opció de més a menys picant és encertada, i que els cambrers ho preguntin d’entrada també s’agraeix.

Les patates braves són un plat d'estiu, terrasseta i dolce far niente per excel·lència. N'hi ha versions per parar un tren. Algunes de molt elaborades, ratllant l'alta gastronomia, i d'altres de terribles. Però fins i tot les que són més calamitoses s'esfumen un cop arriben calentes a taula. És un plat amb tanta entitat que saber quines són les millors és tota una feina i un objecte de debat. En algunes poblacions, com a Santa Coloma de Gramenet, se serveixen indiscutiblement amb allioli a tot arreu. Hi ha llocs on les braves no piquen (contravenint una mica al seu nom) i d'altres que fan caure una llàgrima. En alguns establiments guarden el secret de la seva recepta com si fos la fórmula de la Coca-Cola. Un dels llocs on ho fan, per raons òbvies, és un dels més mítics: el Bar Tomás, a Sarrià. Si preguntes a molta gent de Barcelona et diran que són les millors. Efectivament, són excel·lents, però hi ha vida més enllà del Bar Tomás.

Són les nou del vespre, i el Bar Tomàs de Sarrià està en plena hora punta. Les onze taules de l’interior, més les del saló lateral, i les cinc de la terrassa estan plenes; a la barra hi ha grups d’amics que mengen braves amb una cervesa. És un dimarts, és a dir l’endemà és laborable, i al carrer Major de Sarrià no hi passeja gaire gent. La llibreria del xamfrà de davant, A Peu de Pàgina, ha deixat els porticons de fusta verda oberts perquè l'aparador amb les novetats es puguin veure, malgrat la foscor del vespre. Mentrestant, al Bar Tomàs es respira aire de festa, de festa que no s’allargarà pas fins a altes hores de la nit.