Abans que l'alarma pels resultats de proves de lectura PIRLS i PISA fes posar el focus en la necessitat de millorar la comprensió lectora dels alumnes catalans, l'escola Mas i Parera ja feia una aposta clara perquè la lectura i la biblioteca fossin l'eix principal d'aquest centre d'alta complexitat. Fa tres anys aquesta escola del barri de l'Espirall –un dels més vulnerables de Vilafranca del Penedès— ja va guanyar el Premi Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d’Educació precisament per la seva biblioteca.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Marta Cava és bibliotecària de formació i de vocació. Va començar la seva trajectòria professional el 2010 i ha format part del grup de treball de Biblioteques Escolars (COBDC) i del grup de treball de literatura juvenil Llums del Nord de Rosa Sensat. Després de cinc cursos treballant com a bibliotecària escolar, ha decidit deixar-ho. La seva decisió coincideix amb l'aprovació per part del Govern del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que pretén recuperar les biblioteques escolars al 80% de les escoles i instituts i ampliar la plantilla de bibliotecaris, entre d'altres.

A Catalunya només un 56% de les escoles i instituts tenen biblioteca. Aquest percentatge, del curs 2019-2020, és l'última dada que ofereix el departament d'Educació, però el fet que en només cinc anys es perdessin una quarta part de les biblioteques escolars (el 2015 n'hi havia a gairebé el 80% dels centres) i la percepció de la comunitat educativa fan pensar que la situació actual pot ser molt pitjor. "L'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, ara mateix, és un desert", assegura el president del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya (COBDC), Francesc Xavier González. Aquesta situació fa anys que molts bibliotecaris la denuncien, però les últimes dades preocupants sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes i la creixent desafecció per la lectura a casa l'han tornat a posar sobre la taula: un 60% dels alumnes de 4t d’ESO asseguren que no veuen gairebé mai ningú de la seva família llegint un llibre.