A Sant Sadurní d’Anoia i al Penedès en general tothom sabia que acabaria passant, però ningú no sabia quan. Ja ha arribat el dia. El celler Juvé & Camps, de Sant Sadurní d’Anoia, ha abandonat la denominació d’origen Cava per entrar la seva producció anual de dos milions i mig d’escumosos a la marca Corpinnat. Després de dues auditories exhaustives en què Corpinnat ha comprovat que el celler compleix els requisits que s'exigeixen per emparar-s’hi, Juvé & Camps va presentar dimecres passat la baixa al Consell Regulador del Cava. "Hem fet un pas natural, i ha estat una decisió presa amb molta prudència", explica la consellera delegada, Meritxell Juvé, que afegeix que en una empresa en què es treballa pensant en el futur tot està ben pensat. I ho diu perquè els escumosos de Juvé & Camps tenen una guarda de sis i set anys abans no surtin al mercat, i perquè el celler és centenari. "El pare té 83 anys i està al cas de tot. De fet, ell mateix diu que no s’equivocarà amb les paraules cava o Corpinnat, perquè sempre diu que elabora Juvé & Camps", diu la filla.

Entrevisto el cap de sala Santi Amigó Castellví (Sant Pau d’Ordal, 1962) l’últim dia de servei del 2025, el 29 de desembre. El restaurant Cal Xim farà vacances fins al 7 de gener, quan tornarà a obrir com sempre. El seu germà, en Fidel, a la brasa; en Santi, a la sala. Just aquest mateix mes de gener del 2026 el restaurant fa cinquanta-dos anys, i en Santi em diu que tenen corda per a molts més. Els pares van posar al restaurant Cal Xim per l’avi, que li deien Ximet, que s’havia casat amb l’àvia Cinta. “Tots dos eren vidus per la Guerra Civil i es van ajuntar; en Ximet tenia aquest local, on som ara, l’àvia Cinta s’hi va casar”, diu en Santi. Mentre anem parlant, en una de les tres sales del restaurant, els comensals s’hi dirigeixen per acomiadar-se. Ningú no marxa sense dir-li adeu. És el que té haver aconseguit convertir-se en referent del bon menjar i beure al bell mig del Penedès. Mentrestant, al fons de la sala, el seu germà, Fidel Amigó, ha començat a recollir la brasa. A la cuina, la seva cunyada, cap de cuina, Tona Travé, també enllesteix per avui.

Fa anys que hi treballaven, i per fi ho han aconseguit. Aquesta propera verema tot el raïm que entrarà amb el registre de DO Penedès serà ecològic. Ho afirma el president de la DO, Joan Huguet, just els dies en què els viticultors es preparen per a la verema. En total, aquesta certificació, la primera del món per a una denominació d’origen, implica cent trenta cellers, amb un total de 5.400 hectàrees cultivades amb agricultura ecològica. “Al Penedès hi ha un total de 14.000 hectàrees de vinya però estan inscrites en altres denominacions d’origen, com són la DO Catalunya, la DO Cava o bé Corpinnat”, diu Huguet. Per reglament, doncs, a partir d’aquesta verema, els vins que vulguin entrar dins de la DO Penedès hauran de ser ecològics; si no, en quedaran exclosos.

És compatible ser una figura de referència de la cervesa més coneguda de Catalunya amb ser un bon consumidor de vi?

L’enòloga Mireia Torres, filla de Miguel Torres, de Família Torres, explica les novetats en què treballa la mateixa setmana que el celler ha anunciat un nou director general, Fabrice Ducceschi, que té una trajectòria extensa en la direcció d’empreses familiars dedicades al consum tant a l’Estat com a Portugal i a França. Serà la primera vegada que dirigirà una empresa de vins i escumosos. La Mireia va impulsar el projecte Natureo, els vins desalcoholitzats, que actualment estan en plena expansió. Potser hi ajuda el fet que el consum de vins amb alcohol decau fins al punt que el 2024 la xifra de consum mundial (214,2 milions d’hectolitres) va suposar el nivell més baix des del 1961.

“Volem crear un espai al celler on les persones puguin venir a prendre vi o te, on hi hagi activitat cultural i filosòfica, on l’esperit se senti tranquil, abraçat i acompanyat”. Marina Durany, artista multidisciplinar forjada en el món de la música i amb dos màsters en flauta travessera, també és mestra en el camí de viure. Suma mirada i complicitats amb l’enòleg Gerard Jané, al capdavant del celler Jané Ventura, al Vendrell. Plegats han plantat la llavor d’un projecte nou, basat en les possibilitats de parar i de sentir, de contemplar, enllaçant la cultura del vi amb les arts. Un vincle que el celler penedesenc reivindica des dels seus orígens. Cant de la terra sopluja una nova línia de vins per alimentar cos i ànima. Sincers i honestos, respiren bellesa i generositat. “Quan no estàs especialitzada en un món, pots obrir més camins. Et mantens en l’estat de la llibertat”, diu Durany. Ha creat un vestit precís per a la primera referència del projecte, una edició limitada i especial del Reserva de la Música, un cava amb 48 mesos de criança. Parlen els sarments, els arbres i els ocells; invoquen la pau a través d’una il·lustració. Ampolla transparent; la virtut de no amagar res. 200 ampolles que es poden comprar només al celler.   

La Denominació d’Origen Penedès és la que té més tradició de Catalunya. Suma un total de 2.700 anys d’història, que s’han pogut demostrar gràcies als treballs al jaciment de Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, amb troballes com un bust de la deessa grega de la terra i l’agricultura, Demèter. Aquesta denominació d’origen s’estén al llarg d’una franja del territori entre el mar i la muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona.

Ens trobem amb el president del celler Família Torres, Miguel Torres, a la població de Pacs del Penedès, on tenen el museu, el restaurant (que és molt recomanable) i on viu el mateix Miguel Torres. La sala principal del restaurant està plena de gom a gom, i nosaltres ens dirigim a un reservat des d’on es veu el jardí, on a l’estiu es pot menjar, i les vinyes d’on surt el raïm del vi emblemàtic Mas La Plana. Miguel Torres tria els vins que tastarem mentre parlem, i, per començar es decanta per un Chardonnay fet a Xile. Després demanarà els monovarietals fets amb varietats ancestrals recuperades. I just comencem a parlar d’aquest gran projecte, que ell va impulsar als anys 80, i em ressalta també el paper de la seva dona alemanya, Waltraud Maczassek, a l'empresa. Ella va ser qui va obrir el mercat alemany, que encara avui és tan important per a Família Torres.

Els entrevisto un dimarts a la tarda, quan Irene Alemany ha plegat de treballar a la fàbrica situada a Rubí on treballa. Tots dos confessen que no són empresaris, que saben fer vins, però que han hagut de diversificar les seves carreres professionals perquè amb els vins que elaboren no en tenen prou per viure. Ho expliquen amb tranquil·litat, perquè el vi és la seva passió, però amb la passió no es menja. El Laurent és qui treballa tot el dia al celler, i ho combina amb l’assessorament que fa per a altres cellers. El celler elabora actualment set referències, conrea vuit hectàrees de vinya i acaba de treure al mercat dues novetats: el Sot Lefriec blanc i el negre Cal Ganso.

És possible que algú de Gelida recomani un vi que no sigui del Penedès?

Com a cuiner, sigui als fogons o al plat, et deus trobar força amb el vi.

Si t’entaules al restaurant El Cigró d’Or pots triar entre tres menús, que oscil·len entre els 22 i els 35 €, i amb els quals pots menjar fins a quatre plats amb formatges i postres (en el cas de l’opció de 35 €). Els caps de setmana el menú de degustació no sobrepassa els 50 €, i està compost per aperitius, cinc plats salats, formatges i postres. “No som un restaurant popular, que és el que es podria dir d’un restaurant amb menús de 10 euros”, diu el cuiner Oriol Llavina (45 anys), que ja en fa més de 20 que va obrir el seu restaurant. Primer ho va fer a la població de Gelida, però ja fa dotze anys que el va traslladar al primer pis del Mercat de la Carn de Vilafranca del Penedès.

L’última revolució de l’enoturisme acaba d’arribar. A les vinyes s’hi passeja, a peu, amb bicicleta o segway, s’hi tasten els vins, s'hi menja, s'hi pren el sol en còmodes hamaques i també s’hi dorm. Fins i tot s'hi pot fer un capbussó en piscines infinity pools. “N’hem vist moltes, de revolucions enoturístiques, però l’actual és forta, perquè ha nascut després de la pandèmia, en un moment en què la població busca espais oberts, de natura”, explica Lluís Tolosa, autor i editor de llibres de vins, guanyador el 2021 del Best Wine Publisher in the World. El turista troba en les vinyes les comoditats del bon beure i el bon menjar, i un espai respectuós per esbargir-se. Hi va haver un temps en què les platges eren el lloc de contacte amb la natura, on el lleure i el respecte anaven de bracet, i actualment ho són les vinyes.

El món del vi català acomiada un dels grans, Carlos Esteva, que va morir dissabte passat amb 72 anys. Esteva serà recordat per la seva aposta per les varietats xarel·lo i sumoll en un moment, a principis dels anys 90, en què pocs hi creien. De fet, quan Esteva va arribar el 1979 al mas del seu pare, a Avinyonet del Penedès, la parellada era la varietat blanca més preuada (i més ben pagada) per fer cava, i ell va pensar aviat que el xarel·lo era la varietat que hi podria donar més joc, especialment en els vins tranquils (sense bombolles). En un primer moment en va fer un cupatge i aviat un vi monovarietal, que va posar com a nom Xarel·lo Pairal, la primera anyada del qual va ser el 1996. Avui el vi Pairal és una de les joies del celler juntament amb el Rocallís (monovarietal d’incrocio Manzoni) i La Calma (chenin blanc), el qual ha estat comparat sovint amb els vins francesos de la vall del Loira. De fet, quan Esteva va començar el 1979, la seva idea era fer vins com a França, especialment com els bordeus, i d’aquí la comparativa sovint que s’hi ha fet. Actualment seguia projectes singulars, lluny de comparatives, com el de Montombra, fet amb vinyes de carinyena situades en una muntanya que està dividida en dues parts: en una hi ha les vinyes de monestrell que treballa el celler Mas Candi, i en l’altra les de carinyena, que són veremades per al celler Can Ràfols.