Després de 20 mesos d'espera, la Noelia Castillo ha rebut aquest dijous a la tarda l'eutanàsia. El seu pare i el grup ultracatòlic Abogados Cristianos han intentat fins a l'últim moment impedir-ho amb un recurs que ha portat als jutjats la batalla ideològica contra el dret a una mort digna. Avui mateix una interlocutòria els repetia que la justícia no aturaria l'eutanàsia de la noia. Però fins i tot quan ja no tenien cap opció a la via judicial, la seva pressió ha continuat amb una convocatòria a les portes del centre sanitari on estava ingressada, on una vintena de persones cridaven el seu nom en el mateix moment que estava previst que es prestés la mort amb dignitat. La protesta ha obligat a desplegar un dispositiu policial a l'Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, un centre ara públic que va inaugurar el 1975 l'orde religiós dels Camils i que avui ha sigut l'escenari d'aquesta disputa contra l'eutanàsia en nom de la religió.

Les malalties greus i incurables, el patiment insofrible i el dolor crònic i impossibilitant poden fer del dia a dia un autèntic infern. Ara fa tres anys es va aprovar la llei de l'eutanàsia per ajudar a morir dignament a persones en situacions com aquestes que volguessin deixar de viure. Des d'aleshores, les sol·licituds per rebre-la a Catalunya no han parat de créixer, tot i que més de la meitat es deneguen: l'any passat 94 persones van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida de les 219 que ho van sol·licitar. El 2021 es van rebre 137 peticions, i el 2022, 175. Tot i l'augment de sol·licitants, la xifra de persones que l'han rebuda en l'últim any es manté estable respecte a fa dos anys. Les malalties neurològiques i oncològiques són les patologies de base de la majoria de les persones que van rebre l'eutanàsia, i representen un 40% i un 26% del total de sol·licituds, respectivament.

Ja no caldrà anar a la notaria ni demanar a tres testimonis per formalitzar el document de voluntats anticipades, les instruccions amb què cadascú vol ser tractat en l'últim tram de vida quan hi ha una malaltia incurable. A partir d'ara el tràmit es podrà fer també davant de personal sanitari (metge i infermera) ja sigui de l'atenció primària, hospitalària o d'un sociosanitari, després que el Parlament hagi aprovat la proposició de llei per simplificar-ne el registre. La iniciativa, impulsada conjuntament pel PSC, Junts i els Comuns, ha tingut el suport de tots els grups parlamentaris tret dels de Ciutadans i el Partit Popular, que s'hi han abstingut. Es preveu que el nou sistema comenci a funcionar d'aquí a dos mesos, per a la primavera.

L'any passat, un total de 91 persones amb una malaltia greu, incurable i insofrible van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida. El 2021, el primer any de la llei de l'eutanàsia en vigor, en van ser 60 i, per tant, 151 catalans s'han acollit al dret a morir dignament des que es va aprovar la normativa, el març del 2021. El ritme en la gestió de sol·licituds de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent que supervisa si compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica i decideix si tiren endavant o no, s'ha accelerat lleugerament: si el 2021 es van rebre 137 peticions, l'últim any n'han arribat 175. Ara bé, malgrat que la mitjana de resolució de les peticions és de 42 dies, fins a un terç de les persones que demanen l'eutanàsia moren abans que la comissió independent conclogui l'expedient.