Em disposava a triar un tema per escriure el primer article de la tornada. Trobo que és un estiu en què han passat força coses, més enllà de la inefable i enèsima investigació per mirar de demostrar l’existència del monstre del llac Ness.

L'escriptora Michela Murgia (Sardenya, 1972) va morir la nit d'aquest dijous d'un càncer de ronyó terminal als 51 anys. L'activista catòlica, independentista sarda i d’esquerres, havia dedicat el seu últim llibre, Tre ciotole. Rituali per un anno di crisi (Mondadori), a parlar de la seva malaltia irreversible. Llavors va fer públic el seu estat de salut en una entrevista a Il Corriere della Sera en què ja afirmava que no sobreviuria: "Només espero morir quan Giorgia Meloni hagi deixat de ser primera ministra".

L'escriptora Michela Murgia (Sardenya, 1972) s'està morint d'un càncer. Catòlica, independentista sarda i d’esquerres, és una dona que ha trepitjat molt el carrer i ha lluitat moltíssim. Al seu últim llibre, Tre ciotole. Rituali per un anno di crisi (Mondadori) [Tres tasses. Rituals per a un any de crisi], relata tot el que està vivint amb la malaltia i com el càncer s'ha estès per tot arreu: “No se sobreviu a un carcinoma renal d'un quart grau”, explica amb una serenitat impactant en una entrevista al Corriere della Sera. L'escriptora assegura que no té por de morir, però sí que lamentaria fer-ho amb l'actual govern italià: "Només espero morir quan Giorgia Meloni hagi deixat de ser primera ministra”.